Primavera 2009

Avui divendres, a les 12:44 hora oficial peninsular, comença la primavera astronòmica a l’hemisferi nord. Aquesta nova estació durarà 92 dies i 18 hores. El diumenge 29 de març tindrà lloc el canvi d’hora, recuperant l’horari d’estiu. Dues setmanes més tard, el 12 d'abril, serà Diumenge de Pàsqua. L’estiu s’iniciarà el 21 de juny de 2009. El canvi de les estacions bé donat, per conveni, per aquells instants en que la Terra es troba en unes determinades posicions en la seva òrbita al voltant del Sol. En el cas de la primavera, es dóna el dia en que la duració del dia i la nit pràcticament coincideixen. Té lloc l’anomenat equinocci.

Aquesta és l’època de l’any en que la longitud del dia s’allarga més ràpidament. A les nostres latituds, el Sol surt pels matins gairebé dos minuts abans que el dia anterior i per la tarda, es pon un minut més tard. En definitiva, en aquests dies, el temps en que el Sol està per damunt de l’horitzó augmenta qüasi tres minuts cada dia.

Al llarg de la primavera no es produirà cap eclipsi. Al voltant del dia 5 de maig tindrà lloc el màxim de la pluja de meteors de les Eta Aquàrides, la més significativa d’aquesta època de l’any.

A nivell meteorològic, encetem la primavera amb la sensació d'haver viscut un dels hiverns més llargs dels últims anys. Les temperatures van començar a baixar de forma sensible a finals d'octubre, coincidint amb l'arribada de les primeres nevades importants al Pirineu. Fruit d'aquest fet, algunes estacions d'esquí van poder iniciar la temporada a principis del mes de novembre. El final de la tardor i la primera part de l'hivern van estar caracteritzats per un temps molt mogut, pràcticament sense la presència de les altes pressions. Vam tenir un ampli ventall de fenòmens meteorològics, amb les habituals nevades i invasions d'aire fred d'aquesta època de l'any. Cal destacar dos episodis meteorològics de gran magnitud que van afectar a Catalunya: el temporal de llevant del dia de Sant Esteve i el gran ventada del 24 de gener. En ambdòs casos, els danys produïts per la mar i el vent van ser molt elevats i greus, havent de lamentar la pèrdua de diverses vides humanes. A partir del mes de febrer, el temps es va anar estabilitzant, gràcies al retorn de la circulació zonal de l'atmosfera a les nostres latituds. Durant les últimes setmanes ja hem començat a respirar aires de primavera, amb un major domini de les estones de sol, amb unes temperatures més suaus i amb el progressiu despertar de la natura. La flora i la fauna reprenen part de la seva activitat, després de la pausa hivernal. Poc a poc, es va iniciant el desglaç de la neu de les muntanyes, fent que els rius baixin cabalosos, acabant d'omplir els embassaments que, enguany, presenten una molt bona reserva d'aigua.

Font: Elaboració pròpia, amb dades astronòmiques procedents del Observatorio Astronómico Nacional (IGN, Fomento).

Font imatge: Webshots