Tardor 2007

Avui diumenge, a les 11:51 hora oficial peninsular, ha començat la tardor astronòmica a l’hemisferi nord. Aquesta nova estació durarà 89 dies, 20 hores i 19 minuts. L’inici de les estacions bé donat, per conveni, per aquells instants en que la Terra es troba en unes determinades posicions en la seva òrbita al voltant del Sol. En el cas de la tardor, es dóna el dia en que la duració del dia i la nit pràcticament coincideixen. Té lloc l’anomenat equinocci.

Aquesta és l’època de l’any en que la longitud del dia s’escurça més ràpidament. A les nostres latituds, el Sol surt pels matins més d’un minut més tard que el dia anterior i per la tarda, es pon gairebé dos minuts abans. Això fa que l’escurçament del dia es faci especialment apreciable per les tardes. En definitiva, en aquests dies, el temps en que el Sol està per damunt de l’horitzó es redueix en quasi tres minuts cada dia.

Al llarg de la tardor no es produirà cap eclipsi. Al voltant del dia 17 de novembre tindrà lloc la pluja de meteors més popular de la tardor, la de les Leònides, que ocasionalment arriba a ser molt intensa.

El canvi d’hora tindrà lloc, com és habitual, al començar el darrer diumenge d’octubre. A les 3 de la matinada del diumenge 28 de octubre s’haurà d’endarrerir el rellotge fins a les 2, i per tant, aquest dia tindrà, oficialment, una hora més.

A nivell meteorològic, deixem enrera un estiu una mica atípic, sobretot si el comparem amb els viscuts durant els darrers anys. Tot i que les prediccions estacionals indicaven que aquest seria un estiu molt calorós i sec, a l’hora de la veritat, el temps esdevingut no ha estat l’esperat. El mes de juliol va estar dominat per les altes pressions i va ser mot sec, pràcticament sense precipitacions destacables. I la calor no va ser intensa, tret dels últims dies del mes, quan els termòmetres de bona part de Catalunya van registrar temperatures màximes pròpies d’aquella època de l’any. Arribats al mes d’agost, el temps va canviar per complet. L’arribada de masses d’aire fred en alçada i la menor influència de l’anticicló de les Açores sobre territori peninsular van afavorir que la inestabilitat augmentés, puntualment de forma considerable. Les tempestes van ser freqüents, produint-se inclús alguns aiguats a diferents punts de la geografia catalana. Les temperatures van experimentar altibaixos constants, amb registres inferiors als habituals. De nou, les darreres jornades del mes van estar marcades per l’absència de pluges i per la intensa calor, superant-se en diverses ocasions el llindar dels 40ºC de temperatura màxima a vàries comarques, sobretot del sud i de l’interior del país. Pel que fa al setembre, la situació no ha experimentat canvis destacables. Catalunya ha quedat bastant al marge del pas de diverses bossetes d’aire fred en alçada, amb unes temperatures que poc a poc han anat a la baixa, tot i mantenir-se la xafogor prop de la costa.

Els propers mesos són dels més plujosos a bona part del litoral i prelitoral català. Convé que plogui, però no només en aquestes zones, sinó també a la resta del territori, per poder augmentar les reserves d’aigua dels embassaments i encarar la propera primavera amb certes garanties. Un any més, encetem la tardor amb el nivell dels embassaments catalans força baix. Cal mantenir les mesures que redueixin el consum d’aigua i esperar que les pluges generals ens visitin aviat.

Dades astronòmiques procedents del Observatorio Astronómico Nacional (IGN, Fomento)