Els temporals d'escuma

El 28 de desembre de 2011, la localitat anglesa de Cleveleys va despertar-se ben emblanquinada. D’entrada, hom associaria el color blanc a la neu o la calamarsa, però en aquesta ocasió parlem d’escuma. I encara que sembli una innocentada, no ho és. De fet, durant l’any 2011 aquest fenomen es va produir en tres ocasions en aquest mateix indret. I n’hi ha documentades més en d’altres punts del planeta.

Les fotografies i els vídeos disponibles a Internet són realment impressionants, ja que a prop del mar es van acumular gruixos d’escuma superiors al mig metre d’altura.

Quin és l’origen d’aquesta escuma i quina relació té amb la meteorologia? L’Agència de Medi Ambient va prendre mostres de l’escuma per a analitzar-la i determinar la seva formació. Un cop descartada la presència d’algun agent contaminant, com ara detergent, calia buscar quins factors naturals la podien haver originat. Les primeres hipòtesis parlaven de la combinació de matèria en descomposició (algues o altres microorganismes marins) agitada per la marea i els forts vents de component oest (westerlies) que bufaven en aquella àrea com a conseqüència del pas d’una activa i profunda pertorbació.

Els mitjans de comunicació locals van informar que el gram volum d’escuma, com en anteriors ocasions, va acabar desapareixent amb una certa rapidesa. Per això, en aquests moments s’estudia quin és el factor que provoca aquest curiós fenomen, cada cop més freqüent.

* Des de l'Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC), Esther Garcés em va informar que treballen amb microalgues marines i que és cert que en certes situacions aquestes poden produir alguns tipus d'escumes. El cas més espectacular que coneixen són les escumes que es produeixen al mar del Nord per un organisme anomenat Phaeocystis. Al litoral català també es formen sota unes condicions concretes, tot i que no són tan espectaculars com les anteriors. Al mar Adriàtic són conegudes com a mare sporco.

Font imatges i vídeo: Daily Mirror – Youtube