Calor extrema i mortalitat

Diversos estudis sobre el canvi climàtic indiquen que, en un futur no gaire llunyà, les onades de calor seran més extremes, més freqüents i d’una major durada. Científics del National Center for Atmospheric Research (NCAR) han utilitzat diversos models per a examinar com podria ser el clima de les properes dècades. L’increment dels gasos d’efecte hivernacle a l’atmosfera està intensificant un patró de circulació atmosfèrica inusual, ja observat durant les onades de calor que afecten periòdicament a Amèrica del Nord i Europa. A mesura que el patró es fa més pronunciat es produeixen onades de calor més severes, per exemple, a la regió mediterrània.

Les onades de calor poden provocar la mort de persones en menys temps que gairebé qualsevol altre succés climàtic. Fins a 739 persones van perdre la vida a Chicago per una onada de calor entre el 14 i 20 de juliol de 1.995. Però sens dubte, tots recordem l’onada de calor més intensa que hem viscut, la de l’estiu de 2.003, que va causar més de 15.000 morts a França. En el següent mapa podem observar l’anomalia tèrmica registrada durant aquell any. Al nostre país veí va ser on l’anomalia va ser més accentuada, amb diferències positives de fins a 10ºC.

Així doncs, les temperatures tendeixen a incrementar-se any rera any. Un grup d’investigadors del CREAL (Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental), liderat pel Dr. Xavi Basagaña, ha quantificat quanta gent mor a Catalunya degut a les onades de calor (tres dies seguits amb temperatures superiors a 30 graus) o a pics puntuals d’augments de temperatures. Les morts relacionades amb aquests fenòmens són de 333.

L’estudi, publicat el passat mes de novembre a la revista Epidemiology, analitza les més de 503.000 morts registrades entre 1.983 i 2.006. L’objectiu de l’estudi era saber el per què per a poder reduir el nombre de morts ocasionades per augments de temperatures. Un fet destacable és que el 40% d’aquestes morts, tot i ser produïdes pels efectes de la calor, no es produeixen durant les onades de calor sinó en dies posteriors.

Les persones més vulnerables són la gent més gran (a partir de 75 anys) i els infants. Els primers perquè sovint pateixen de malalties que s’agreugen amb èpoques de calor. De fet, segons les anàlisis d’aquest grup de recerca epidemiològica, les onades de calor incrementen les morts en un 19% i, més concretament, per problemes respiratoris un 21%, cardiovasculars en un 22%, els cerebrovasculars en un 30%, entre d’altres.

D’altra banda, també s’ha d’extremar la vigilància en infants menors d’1 any, i sobretot durant la primera setmana de vida, ja que han demostrat que s’incrementa en un 25% les defuncions. El Dr. Basagaña remarca que “durant la primera setmana de vida s’han d’extremar les precaucions i evitar exposar els nadons al sol i a ambients calorosos i poc ventilats”.