Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Canvi climàtic. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Canvi climàtic. Mostrar tots els missatges

2017, al podi dels anys més càlids de la història

18 de gener del 2018

En una clara senyal de la continuïtat del canvi climàtic a llarg termini, causat per l'augment de les concentracions atmosfèriques de gasos d'efecte hivernacle, 2015, 2016 i 2017 han estat confirmats com els tres anys més càlids des de que es tenen dades. 2016 segueix mantenint el rècord mundial, si bé 2017 ha estat l'any més calorós sense el fenomen del Niño, el qual pot provocar un augment de les temperatures anuals mundials.

L'anàlisi consolidat de cinc dels millors conjunts internacionals de dades, realitzat per l'Organització Meteorològica Mundial (OMM), revela que la temperatura mitjana mundial en superfície durant el 2017 va superar aproximadament en 1,1ºC a la de l’era preindustrial.

L'any 2016 continua sent el més càlid des de que hi ha registres (1,2°C per sobre de l'era preindustrial). Als anys 2015 i 2017, les temperatures mitjanes mundials van superar en 1.1°C les dels nivells preindustrials. Resulta pràcticament impossible establir una distinció entre els dos anys degut a que la diferència de temperatura és menys d'una centèsima de grau, que és inferior al marge d'error estadístic.


"La tendència de la temperatura a llarg termini és molt més important que la temperatura de cada any, i aquesta tendència és a alça", va manifestar el secretari general de l'OMM, el Sr. Petteri Taalas. "Dels 18 anys més calorosos dels que es tenen dades, 17 s'han registrat en aquest segle, i el grau d'escalfament dels tres últims anys ha estat excepcional. La calor a l'Àrtic ha estat especialment intensa, el que tindrà repercussions profundes i duradores en el nivell del mar i en les característiques meteorològiques d'altres parts del món".

La temperatura mitjana mundial del 2017 va ser superior en aproximadament 0,46°C a la mitjana a llarg termini del període 1981-2010 (14,3°C). Els Serveis Meteorològics i Hidrològics Nacionals utilitzen aquest període de referència de 30 anys per avaluar les mitjanes i la variabilitat dels principals paràmetres climàtics, com ara la temperatura, la precipitació o el vent, que són importants per a sectors sensibles al clima, com són la gestió de l'aigua, l'energia, l'agricultura i la salut.

A més de l’escalfament global que es produeix com a conseqüència de l'augment dels nivells de gasos d'efecte hivernacle a l'atmosfera, el clima també varia naturalment degut a fenòmens com El Niño, que genera un augment de la temperatura, i La Niña, que porta aparellat un descens de la temperatura. L'intens episodi de El Niño 2015/2016 va contribuir a registrar temperatures sense precedents durant el 2016. Per contra, 2017 va començar amb un episodi de La Niña molt feble i va acabar amb un episodi feble.

L'Organització Meteorològica Mundial publicarà, en el mes de març, la seva Declaració sobre l’estat del clima mundial durant el 2017. Aquest informe presentarà un panorama complet de la variabilitat i les tendències de temperatura, els fenòmens de fort impacte i els indicadors a llarg termini del canvi climàtic , com les concentracions en augment del diòxid de carboni, el gel marí en l'Àrtic i l'Antàrtida, l'augment del nivell del mar i l'acidificació dels oceans. La Declaració final inclourà informació que presentaran diversos organismes de les Nacions Unides sobre els efectes humans, socioeconòmics i mediambientals del canvi climàtic en el marc d'una iniciativa destinada a proporcionar una ressenya d'orientació política de les Nacions més exhaustiva a les instàncies decisories sobre les interaccions entre el temps, el clima i l'aigua i els objectius mundials de desenvolupament.

Font d'informació i imatge: World Meteorological Organization
 

Read more...

El diòxid de carboni segueix batent rècords

31 d’octubre del 2017

La concentració de diòxid de carboni (CO2) a l'atmosfera va augmentar a una velocitat rècord durant el 2016, assolint el nivell més elevat dels darrers 800.000 anys, segons ha informat l'OMM a través del seu Butlletí sobre els gasos d'efecte hivernacle. Els bruscos canvis observats en l'atmosfera en els últims 70 anys no tenen precedents.

La concentració mitjana mundial de CO2 va passar de les 400,00 parts per milió (ppm) de l'any 2015 a 403,3 ppm del 2016, com a resultat de les activitats humanes combinades amb un intens episodi d'El Niño. Actualment la concentració de CO2 representa el 145% dels nivells preindustrials (abans de 1750).


El ràpid augment dels nivells atmosfèrics de CO2 i d'altres gasos d'efecte hivernacle podria produir canvis sense precedents en els sistemes climàtics, causant "greus pertorbacions ecològiques i econòmiques".


Font imatge i informació: OMM
 

Read more...

El canvi clímàtic a la Mediterrània

7 de maig del 2017


Ahir, a la secció "La Contra" del diari La Vanguardia, van entrevistar a Elena Xoplaki, paleoclimatòloga i meteoròloga. És professora de la Universitat de Berna (Suïssa) i de la Universitat Justus Liebig de Giessen (Alemanya) i actualment prepara un capítol del primer informe científic sobre l'impacte del canvi climàtic a la Mediterrània.

Una interessant entrevista que, amb el titular "El nivell de la Mediterrània serà un metre més alt el 2100", podeu llegir clicant aquí.


Font entrevista: La Vanguardia
 

Read more...

Més CO2 = Més pol·len

19 d’abril del 2015

L’arribada de la primavera ens porta la floració de les plantes i això sens dubte és considerat com una mala notícia per aquelles persones que pateixen d’al·lèrgies en aquesta època de l’any. Un cop s’obren les flors, el pol·len omple l’aire creant una boirina que tenyeix tot de color groc i provoca a les persones més sensibles un seguit reaccions fisiològiques com ara esternuts, llagrimeig o congestió nasal. I sembla que durant els propers anys aquest fet podria empitjorar com a conseqüència del canvi climàtic, ja que l’augment de la concentració de diòxid de carboni, degut principalment a les emissions provocades per l’home, està incrementant la producció de pol·len.

Diversos estudis científics han avaluat la quantitat de pol·len produïda a diferents nivells de CO2 col·locant plantes en unes càmeres de creixement. I tal i com es pot veure en el gràfic, els canvis han estat realment significatius. Així la producció és més de dues vegades superior quan a la càmera s’estableix el nivell de CO2 de l’any 1999 (al voltant de 370 parts per milió) respecte nivells preindustrials (d’unes 280 ppm). En cas de que no es frenin les emissions de CO2, algunes projeccions preveuen una concentració de 600 ppm cap a l’any 2060. I en aquestes condicions, la producció de pol·len tornaria a duplicar-se.

Per a facilitar les feines al laboratori i pel coneixement de que disposen els científics, a la majoria d’aquests experiments han fet servir l’ambrosia, una planta que emet el seu pol·len a la tardor i no pas a la primavera. Però els experts en biologia creuen que aquest comportament de l’ambrosia també és vàlid per al pol·len de la primavera.

A més a més, cal tenir en compte que les temperatures més altes registrades durant aquestes últimes dècades han estès la temporada sense glaçades i han avançat l’inici de la primavera. I això, com ha demostrat un estudi nord-americà, implica una ampliació de la temporada de pol·len, molt més notable a les latituds altes.

Font d’informació consultada: Climate Central
 

Read more...

Modelitzant el CO2

18 de novembre del 2014



El diòxid de carboni (CO2) és un dels principals gasos d’efecte hivernacle responsable de l’escalfament global del planeta. La major part d’aquest CO2 d’origen antropogènic prové de la crema de combustibles fòssils i malauradament la seva concentració a l’atmosfera continua incrementant-se.

Científics de la NASA Goddard Space Flight Center’s Global Modeling and Assimilation Office, mitjançant un ordinador GEOS-5, han fet una simulació de l’atmosfera del planeta que il·lustra el període comprès entre el gener i desembre de 2006. Les concentracions més altes de CO2 es mostren en vermell i taronja. Podem veure com els vents dispersen aquest gas lluny de les seves fonts d’origen i també s'observen diferències en els nivells de CO2 entre els hemisferis nord i sud, així com els canvis en les concentracions a nivell mundial provocats per les variacions estacionals en el cicle de creixement de les plantes i arbres. Les simulacions d’aquest tipus, combinades amb les dades observacionals, ajudaran a millorar la nostra comprensió de les emissions humanes de diòxid de carboni i els fluxos naturals de tot el món.


Font vídeo: Youtube i NASA
 

Read more...

Setembre 2014: el més càlid des de 1880

21 d’octubre del 2014

Cada vegada hi ha més evidències respecte a l’escalfament global del nostre planeta. El National Climatic Data Center de la NOAA acaba de publicar les dades corresponents al darrer mes de setembre. Ha estat el més càlid dels últims 135 anys i s’han batut diversos rècords històrics.


La temperatura mitjana combinada de les superfícies terrestres i oceàniques del planeta va ser la més alta registrada en un mes de setembre amb 0,72°C per sobre de la mitjana del segle XX (15,0ºC).

La temperatura global de la superfície terrestre va ser de 0,89°C per sobre de la mitjana del segle XX (12,0°C), la sisena més alta en un mes de setembre. La temperatura global de la superfície del mar va ser de 0,66°C per sobre de la mitjana del segle XX (16,2°C), el registre més alt en un mes de setembre i també el més alt registrat per a qualsevol mes de l’any.

Tot sembla indicar que aquest 2014 podria ser l’any més càlid de la història. Fins ara, la temperatura mitjana global (combinant terra i oceans) entre els mesos de gener i setembre ha estat de 0,68ºC per sobre la mitjana del segle XX (14,1ºC), empatant amb el 1998 com el període més càlid resgistrat fins ara. Durant el mes de gener de 2015 en sortirem de dubtes un cop s’hagin dut a terme els corresponents càlculs amb els registres de tot l’any.

 

Read more...

Efectes del forat de la capa d'ozó

9 de maig del 2011



L'ús de productes químics amb gasos contaminants (CFC) va crear, a mitjans del segle XX, el conegut "forat" de la capa d'ozó, amb especial incidència sobre la zona de l’Antàrtida. El "forat" no és literal, no forma part de l'estratosfera (la segona capa de l'atmosfera, que s'estén entre 11 i 50 quilòmetres per damunt de la superfície terrestre). Els científics utilitzen aquest terme com una metàfora de la zona en la qual la capa d'ozó presenta unes concentracions per sota del llindar històric de 220 unitats Dobson. La capa d'ozó protegeix la vida mitjançant l'absorció de la llum ultraviolada, que danya l'ADN de plantes i animals (incloent humans) i condueix al càncer de pell.

Una investigació internacional demostra per primera vegada que aquest fenomen juga un paper important en el canvi climàtic, almenys en l'hemisferi sud. Sarah M. Kang, autora principal de l'estudi i investigadora del departament de Físiques Aplicades i Matemàtiques Aplicades de la Universitat Columbia (EUA), ha assegurat que el forat d'ozó ha estat ignorat en moltes ocasions pels experts en canvi climàtic.

Segons el treball, publicat recentment a Science, la disminució de la capa d'ozó, entre els anys 1979 i 2000, és responsable d'un augment de les pluges durant els estius tropicals, i d'un increment en els nivells de gasos d'efecte hivernacle. Altres estudis havien analitzat l'impacte del forat de la capa d'ozó però en canvis de circulació de latituds mitjanes i altes.

En aquest cas, els investigadors demostren amb models climàtics que el forat és capaç de canviar la circulació tropical i les pluges. És la primera vegada que aquest fenomen, situat en capes molt altes de l'atmosfera en les regions polars, es vincula al canvi climàtic dels tròpics.



Aquest fenomen va provocar canvis en la circulació de les bandes de vent fort en l'hemisferi sud cap al Pol Sud, el que va desembocar en un augment de les pluges estivals en les regions subtropicals del sud.

Gràcies a les mesures proposades en el Protocol de Montreal (1987), la grandària del forat ha començat a disminuir i la comunitat científica espera que s'hagi tancat gairebé per complet a mitjans d’aquest segle. No obstant això, els canvis de la circulació en latituds altes continuaran a causa del augment del diòxid de carboni. Aquesta incertesa impedeix als experts poder realitzar prediccions climàtiques a curt i mig termini.

Cita bibliogràfica: S. M. Kang, L. M. Polvani, J. C. Fyfe, M. Sigmond. “Impact of Polar Ozone Depletion on Subtropical Precipitation”. Science. 21 de abril de 2011. DOI: 10.1126/science.1202131

Fonts d'informació consultades: SINC / Science

Read more...

El Mediterrani occidental, més càlid i salat

19 d’agost del 2010

Cada any la temperatura de la capa profunda del Mediterrani occidental augmenta 0,002 ºC, i la seva salinitat, un 0,001 d'unitat de salinitat. Aquests canvis, encara que mínims d'any en any, es produeixen de forma contínua i constant amb una acceleració des dels anys ‘90.

Els resultats són consistents, "però per a confirmar aquesta tendència a l'acceleració necessitem més anys d'observació", assegura Manuel Vargas-Yáñez, autor principal del treball i investigador al Centre Oceànic de Màlaga de l'Institut Espanyol d'Oceanografia (IEO).

En el seu estudi, publicat al Journal of Geophysical Research, els investigadors van analitzar la temperatura i salinitat de les tres capes del mar Mediterrani: la superior (des de la superfície fins als 150-200 metres amb aigua que entra de l'Atlàntic), la intermèdia (dels 200 als 600 metres de profunditat amb aigua del Mediterrani oriental que entra a la conca occidental a través del canal de Sicília), i la profunda (dels 600 metres al fons del mar amb aigua del Mediterrani occidental).


"Aquestes capes, sobretot la profunda, ocupen un volum immens, i escalfar cada any una mil·lèsima la seva temperatura requereix d'una quantitat grandíssima de calor", puntualitza l'investigador.


L'equip també ha observat un augment de la salinitat i l'escalfament de la capa intermèdia del mar. A la capa superior no l'han vist de forma clara, "però podem inferir-ho a partir de l'escalfament de l'aigua profunda i de treballs d'altres equips i les nostres investigacions en curs", declara Vargas-Yáñez.

L'equip de recerca va recopilar les dades de temperatura i salinitat a través de la base de dades MEDATLAS (Atles de la Mediterrània amb dades oceanogràfics), i els dels programes de monitoratge de l'IEO. Es van prendre totes les dades del Mar d’Alborán, del Mar Català-Balear, del Golf de Lleó, Mar Lígur, Mar Tirrena i de la conca algeriana, entre 1943 i 2000. "Cal donar suport a les xarxes ja existents i construir-ne de noves per a monitoritzar el mar. Només d'aquesta manera es poden detectar, de manera fiable i robusta, els canvis que s'estan operant en ell", conclou Vargas-Yáñez.

Cita bibliogràfica: Vargas-Yañez, Manuel; Zunino, Patricia; Benali, Ayoub; Delpy, Michael; Pastre, Flora; Moya, Francina; del Carmen García-Martínez, María; Tel, Elena. “How much is the western Mediterranean really warming and salting?” Journal of Geophysical Research-Oceans 115: C04001, 1 d'abril de 2010.


Font d'informació: SINC

Autor fotografia: Manuel Vargas-Yáñez

Read more...

La Contra de La Vanguardia (12-04-2010)

15 d’abril del 2010



El passat dilluns, el diari La Vanguardia va publicar, a la seva secció "La Contra", una interessant entrevista a Klaus Hasselmann, creador del mètode "fingerprint", que demostra l'escalfament global. Una entrevista on es parla de meteorologia, del clima, de l'escalfament del planeta, del respecte pel medi ambient...

"Aquí nos helábamos, pero el planeta seguía calentándose"

Soy joven porque renuevo mis obsesiones. Nací en Alemania, pero huimos de Hitler y crecí en Londres. Fundé el Instituto Max Planck de Meteorología y ahora estudio Economía, sistema complejo similar al clima. Soy premio Fronteras del Conocimiento de la Fundación BBVA.

LLUÍS AMIGUET
¿Calentamiento global...?

...

Pues ha sido el invierno más crudo en décadas, con nevadas... ¡en Barcelona!

Cierto, y en toda Europa, pero insisto en lo de "global", es decir, planetario. Mientras en Europa nos helábamos de frío, el planeta en su conjunto seguía calentándose... Nuestras mediciones han demostrado exactamente ese proceso.

¿Cómo sabe usted qué temperatura hará en un siglo si el pronóstico ni siquiera acierta la que va a hacer el fin de semana?

Porque es más fácil saberlo. Es una cuestión de escala de tiempo y espacio y un problema estadístico. Del mismo modo, podemos predecir con acierto cómo evolucionará en las próximas horas la temperatura de toda el agua de un cubo, pero no sabemos pronosticar con exactitud cómo se comportará una molécula de agua en un punto determinado del cubo en un instante preciso.

¿Cuanto más concreto sea en tiempo y espacio, más difícil afinar el pronóstico?

El clima no es un sistema caótico, pero sí complejo. En Reading, Inglaterra, donde hacen los pronósticos meteorológicos para toda Europa, saben que cuando hay un anticiclón estacionado en Escandinavia, da estabilidad al clima en toda Europa y por lo tanto las predicciones son más fiables.

Aquí es el anticiclón de las Azores.

Entonces suelen acertar incluso diez días antes. Pero cuando hay bajas presiones en Escandinavia o, peor, cuando se suceden los subes y bajas, el pronóstico del tiempo se vuelve ineficaz incluso para 24 horas.

¿Por qué?

Porque en esos casos de inestabilidad, una pequeña desviación en el cálculo de predicción proyecta un gran error en el conjunto.

¿Cómo saben entonces que todo el planeta se calentará más?

Lo cierto es que dentro de la predicción de las temperaturas en el próximo siglo hay algunos procesos que, sinceramente, no entendemos en toda su complejidad, pero eso no impide que podamos afirmar que ese calentamiento existe.

¿Y que lo causa la actividad humana?

Y, sí, que lo causa la actividad humana, porque ese calentamiento podría ser debido a las oscilaciones cíclicas del clima, pero hoy sabemos con un margen de error del uno por ciento que es causado por el hombre.

Se le atribuye la paternidad del método fingerprint (huella) que lo acredita.

Fue un ejercicio más bien académico, porque ya sabíamos por la medición del agujero en la capa de ozono y por otras variables bien demostradas que ese calentamiento global existe y que es debido al hombre.

Parece que hubo medición exagerada.

Los que exageran son los medios. Conozco al grupo científico al que se atribuye esa exageración y es impecable. Lo publicado como "exageración" deliberada en realidad fue el contraste habitual en ciencia de mediciones, pero al cotejarlas se hizo trascender a los medios interesadamente ese proceso como falsificación de datos.

¿Por qué?

Los medios compraron la historia porque necesitan crear emociones y venderlas, sea con el fútbol o con el clima. El problema es que el clima es una realidad científica y por tanto no crea novedades cada día, aunque los informativos las necesiten, por eso los medios tienden a amplificar o disminuir la realidad científica para hacerla emocionante. La ciencia no es una mercancía y no crea emociones a diario, pero las noticias hoy lo son y para venderse necesitan crearlas.

¿Cuánto se calentará la Tierra?

Sabemos la tendencia, pero no los grados con seguridad. Puede que hasta cinco.

No saben en concreto, pero sí exigen medidas concretas para atajarlo que sí costarán empleos muy concretos.

Eso es el típico problema de asegurar su casa contra incendios o no. Yo la tengo asegurada. Del mismo modo, también asumo el coste de asegurar el planeta contra las catástrofes que causaría no frenar el calentamiento causado por la actividad humana.

¿El riesgo probable no es menor que el coste cierto de lastrar nuestra economía?

Si actuamos ya, el coste será mínimo y además servirá para modernizar nuestro paradigma energético y hacer nuestras economías más eficientes. Y en este punto debo felicitar a España y Alemania, que lo están haciendo bien y a tiempo.

¿Y si no hacemos nada?

Hay que actuar ya, porque así no será necesario hacerlo radicalmente sino de forma equilibrada y progresiva y, de ese modo, podremos minimizar los costes de la transición a las energías renovables.

¿Y si ignoramos el problema?

Llegará el punto de no retorno y entonces los costes serían inasumibles. Debemos actuar ya si realmente nos importa qué planeta heredarán sus hijos... Pero también me temo que hay lobbies petroleros a los que parece les importa mucho menos el futuro de nuestros hijos que su poder actual.

Esa transición modifica poderes.

Es el primer reto global junto a la reducción de armas nucleares. Y no se puede superar con el esquema tradicional de estados nación compitiendo sino con todo el planeta cooperando. Por eso fracasó Copenhague: porque frenar el calentamiento requiere que países ricos transfieran tecnología a los pobres para que todos hagan la transición de energía fósil a renovable.


Font: La Vanguardia

Read more...

Nou llibre: Apaga la luz

2 d’abril del 2010



El 24 de març de 2010, a la llibreria Bertrand de Barcelona, es va presentar un nou llibre de canvi climàtic i medi ambient. Apaga la luz, editat per Davinci Continental, ha estat escrit per el Dr. Javier Martín Vide, catedràtic de Geografia Física de la Universitat de Barcelona, i José Luis Gallego, periodista ambiental i escriptor. La presentació va anar a càrrec d'Helena García Melero, periodista de TV3, i Alfred Rodríguez Picó, presentador de El Temps del Picó de BTV. La sala d'actes de la llibreria va quedar petita davant la gran assistència de públic. Tant els autors com els presentadors van convidar als assistents a aportar el seu petit granet de sorra per a lluitar contra el canvi climàtic i deixar un planeta habitable per a la properes generacions.

El Dr. Martín Vide, important científic del nostre país en qüestions de canvi climàtic, així com una de les nostres primeres autoritats en Meteorologia, juntament amb José Luis Gallego, conegut i prestigiós periodista especialitzat en medi ambient, han realitzat aquesta obra de divulgació amb l'objectiu d'explicar-nos els aspectes fonamentals per a comprendre el canvi climàtic i les principals maneres que podem col·laborar per a mitigar-lo. Aquest és un llibre imprescindible per a totes aquelles persones interessades en un tema crucial per al futur de la humanitat.


Font imatge: Editorial Davinci Continental

Read more...

I Curso Avanzado de Meteorología y Climatología

17 de març del 2010


El dies 24 i 25 d'abril es realitzarà, a Les Planes de Son (Pallars Sobirà), aquest curs sobre "Climatología Sinóptica: Clasificación de situaciones". És un curs per a pesones que ja tenen coneixements bàsics de meteorologia. Tindrà lloc en un entorn privilegiat del Pirineu, a 1540 metres d'altitud. Més informació del curs fent clic aquí.

Read more...

XI Setmana Catalana de Meteorologia - METEOCAT 2008

25 de març del 2008

"Qüestions sobre el canvi climàtic"

Museu CosmoCaixa (Barcelona) - 26 al 30 de març de 2008


Dimecres 26 de març

19:00 h
Inauguració de l’exposició de fotografia digital FOTOMET 2008 (Sala Alfa CosmoCaixa).


Dissabte 29 de març

09:00 h
Qüestió 1: Si la previsió del temps pot errar, com podem predir el canvi climàtic? Què diu l’últim informe de l’IPCC? Dr. Javier Martín Vide (expert review de l’IPCC 2007 i catedràtic de climatologia de la UB)

10:00 h Qüestió 2: Es pot comparar l'escalfament global actual amb l’Òptim Climàtic Medieval? Com va ser aquella època càlida dels segles IX - XVII? Visió històrica comparativa. Dr. Mariano Barriendos (UB)

11:00 h Pausa - cafè.

11:30 h Qüestió 3: El clima del Sahel: serà així el nostre clima mediterrani aquest segle? Luís Vázquez (meteoròleg, AEMET)

12:30 h Qüestió 4: Quines conseqüències sobre la vegetació i la fauna comportarà el canvi climàtic a la Mediterrània occidental? Primeres manifestacions: el cas del Montseny. Dr. Martí Boada (UAB)

16:00 h Presentació del llibre “100 Qüestions per entendre l’atmosfera”, a càrrec del Dr. Josep Enric Llebot (catedràtic de física de la UAB)

16:30 h Qüestió 5: Conversant amb Josep Enric Llebot: Tot allò que hem de saber sobre el canvi climàtic a casa nostra.

17:30 h Qüestió 6: Què podem fer individualment per mitigar els efectes de l’escalfament global? Jordi Miralles, Fundació Terra.

18:45 h Visió de les fotografies de l’exposició de fotografia digital FOTOMET 2008 (Sala Alfa CosmoCaixa)


Diumenge 30 de març

11:00 h Qüestió 7: Els Núvols. Comentari a les fotografies del FOTOMET 2008. Dr. Jeroni Lorente (catedràtic de física de l’atmosfera de la UB)

12:00 h Taller de construcció de pluviòmetres

17:00 h Taller d’observació meteorològica.


El FOTOMET 2008 i les Jornades METEOCAT 2008 es realitzen en el marc de les activitats del Dia Meteorològic Mundial. Durant els dies 29 i 30 de març, l'entrada al CosmoCaixa i les activitats especials són gratuïtes.

Inscripcions: Per poder assitir al METEOCAT 2008, cal inscriure’s, gratuïtament, abans del dia 27 de març, enviant un correu electrònic (nom, cognoms i telèfon de contacte) a acom@acom.cat o bé trucant al telèfon 666.525.559. Aforament limitat a 65 places.

Més informació: ACOM

Read more...

"Escalfament global" a Catalunya

27 de febrer del 2008

El Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) realitzarà un seguiment anual de les tendències climàtiques al nostre país a través de l’elaboració d’un Butlletí anual d’indicadors climàtics que presentarà amb periodicitat anual.

L’SMC ha publicat el primer d’aquests butlletins, que analitza, des de diferents punts de vista i fins a l’any 2007, les sèries de temperatura de l’aire i de precipitació de l’Observatori de l’Ebre (el Baix Ebre), amb dades des del 1905, i de l’Observatori Fabra (el Barcelonès), amb dades des del 1913, i la de temperatura de l’aigua del mar a l’Estartit (el Baix Empordà), amb dades des del 1969.

Tot seguit es presenten les conclusions de l’estudi dels diferents indicadors climàtics utilitzats i agrupats per variables meteorològiques per facilitar la seva comprensió.

• Temperatura de l’aire:
− S’ha observat un increment de la temperatura mitjana anual als dos observatoris estudiats (Observatori de l’Ebre i Observatori Fabra) d’aproximadament 0,15 ºC per dècada.
− El ritme d’augment de la mitjana anual de la temperatura màxima és gairebé el doble de l’increment experimentat per la mitjana anual de la temperatura mínima als dos observatoris.
− A nivell estacional es poden detectar tendències lleugerament diferenciades als dos observatoris. A l’Observatori de l’Ebre, l’augment de la temperatura mitjana és més destacat a l’estiu, i en especial per a les temperatures màximes (+0,31 ºC per dècada).
En canvi, a l’Observatori Fabra, l’increment de les temperatures mínimes hivernals és el més marcat (+0,17 ºC/dècada).
− L’any 2007 en el context de l’evolució climàtica del darrer segle s’ha mostrat com a un any càlid, amb una anomalia de la temperatura mitjana de l’aire respecte el període de referència 1961-1990 que ha estat de 0,9 ºC a l’Observatori de l’Ebre i de 1,5 ºC a l’Observatori Fabra.
− De l’observació dels índexs es desprèn que als dos observatoris augmenta el nombre de dies d’estiu, augmenta el valor de la temperatura màxima absoluta, l’amplitud tèrmica anual, el nombre de dies càlids, el nombre de nits càlides, el nombre de nits tropicals i les ratxes càlides. D’altra banda, disminueix el nombre de nits fredes, els dies de glaçada i les ratxes fredes. Aquests resultats coincideixen força amb els esmentats al Quart Informe d’Avaluació de l’IPCC, on es parla d’una major freqüència de dies càlids, de nits càlides i d’onades de calor sobre la major part de les zones terrestres.

• Precipitació:
− No hi ha una tendència definida del comportament de la precipitació, essent els increments o descensos molt modestos tant a nivell estacional com anual i no significatius estadísticament a tots dos observatoris.
− La precipitació acumulada durant l’any 2007 a l’Observatori de l’Ebre ha estat propera a la mitjana climàtica, mentre que a l’Observatori Fabra ha estat inferior en un 23% respecte la mitjana climàtica. En aquest darrer observatori, dels darrers deu anys, nou han enregistrat precipitacions inferiors a la mitjana.
− L’Índex Simple d’Intensitat Diària (precipitació total anual dividida pel nombre de dies amb precipitació igual o superior a 1 mm) sí que mostra una tendència positiva estadísticament significativa a tots dos observatoris, la qual cosa indica que la pluja total anual cau repartida en menys dies.

• Temperatura de l’aigua del mar:
− S’ha observat un augment de la temperatura a totes les fondàries des de 1974.
− L’any 2007 totes les anomalies tèrmiques de la temperatura de l’aigua del mar a diferents fondàries han estat positives. A 50 m de fondària s’ha enregistrat el màxim de temperatura mitjana anual de tota la sèrie.

Font: Servei Meteorològic de Catalunya

Read more...

Nivell rècord de diòxid de carboni

25 de novembre del 2007

Els nivells a l'atmosfera de diòxid de carboni, el principal gas d'efecte hivernacle emès per la crema de combustibles fòssils, van arribar a xifres rècord durante el 2006, accelerant l'escalfament mundial, segons va informar el passat divendres l'Organització Meteorològica Mundial (OMM).

Però les concentracions de metà, el segon major gas que reté la calor, s'han mantingut, el que podria indicar que el permafrost de Sibèria es manté congelat, tot i el temor d'alguns científics de que la pujada de les temperatures pogués alliberar el metà congelat en aquesta capa.

"Al 2006, les mitjanes mundials de concentracions de diòxid de carboni a l'atmosfera van arribar als nivells més alts que s'havien registrat fins a ara", va dir la OMM.

El diòxid de carboni és el principal gas produït per les activitats humanes al que el Panell Internacional del Clima de l'ONU culpa de fomentar l'escalfament.

L'agència de l'ONU va dir que els nivells van créixer un 0,53 per cent des de 2005 fins a 381,2 parts per milió en l'atmosfera, un 36 per cent per sobre dels nivells previs a la Revolució Industrial en el segle XVIII.

Els nivells d'òxid nitròs, el tercer gas d'efecte hivernacle que es produeïx en la crema de combustibles i processos industrials, també va arribar a un nivell rècord, amb un increment del 0,25 per cent al 2006. Això suposa 320 parts per mil milions, un 19 per cent sobre els nivells preindustrials.

"Les taxes atmosfèriques de creixement d'aquests gasos al 2006 són consistents amb els últims anys", va dir la OMM en un informe. La pujada dels nivells podria desestabilitzar el clima, causant més onades de calor, inundacions, sequeres i increments del nivell del mar.

Però els de metà, que prové per exemple de la putrefacció de les escombraries, de les dels tèrmits, dels arrossars o del procés digestiu de les vaques, va caure lleugerament un 0,06 per cent a 1,782 parts per mil milions al 2006. Encara així, estan un 155 per cent per sobre dels nivells preindustrials.


Font: Reuters

Read more...

El canvi climàtic segons Greenpeace

11 de novembre del 2007

Greenpeace va presentar el passat 9 de novembre el llibre "Photoclima: Imágenes de un futuro afectado por el cambio climático". Les fotografies del llibre evidencien els devastadors efectes que el canvi climàtic podria tenir a Espanya, segons les prediccions del Panell Intergovernamental sobre Canvi Climàtic de Nacions Unides (IPCC), i demostren que és urgent reduir dràsticament les emissions de CO2 per a evitar que les imatges del llibre es facin realitat.

Dues imatges del llibre, que mostren el possible impacte d'un augment del nivell del mar, a La Manga del Mar Menor, i d'una greu sequera del riu Ebre, al seu pas per Saragossa.





Més informació a la web de Greenpeace.

Read more...

El Mont-Blanc ha crescut 2,15 m. en 2 anys

17 d’octubre del 2007



El Mont-Blanc, el cim dels Alps, ha augmentat la seva altitud en 2,15 metres en els últims dos anys a causa d'un increment de les nevades en el cim, probablement per efecte del canvi climàtic, i arriba així a 4.810,9 metres d'altitud.


Segons els càlculs realitzats a mitjans de setembre per geòmetres del departament francès d'Alta Saboia, reunits dissabte a Chamonix, l'elevació del cim respecte a les mesures de 2005, coincideix amb un considerable augment del seu volum.

En concret, el volum del casquet de gel al Mont-Blanc, que al 2005 s'havia estimat en 14.000 metres cúbics, ha passat dos anys més tard a 24.000 metres cúbics.

Segons els meteoròlegs presents en l'assemblea d'experts que han participat en la investigació, aquest increment es deu als desajustaments climàtics.

La raó no és que hagin augmentat les precipitacions de forma general en els Alps, però sí la distribució, sobretot per una major presència de vents de l'oest.

I mentre les glaceres van fonent-se a baixa altitud, per sobre dels 4.000 metres, on qualsevol precipitació cau en forma de neu, l'augment d'aquestes a l'estiu incrementa la capa de gel.

A l'hivern la neu és molt freda, no s'enganxa i és arrossegada pel vent, però no obstant això, la de l'estiu s'adhereix molt més fàcilment a la glacera.

La primera campanya d'aquest tipus per a l'avaluació de l'altura del Mont-Blanc es va fer al 2001, i des de llavors els geòmetres han dut a terme tres més: en el 2003, 2005 i el mes passat.

Al maig de 2004, els científics del laboratori de Glaciología i Geofísica Mediambiental d'un laboratori del Centre Nacional d'Investigació Científica (CNRS) de *Grenoble i de l'Institut Tècnic Federal de Zuric havien calculat, amb instruments de radar, que el cim dels Alps tenia 4.792 metres d'altitud.

Read more...

Canvi climàtic al planeta Mart

7 d’abril del 2007

Científics d'Estats Units han descobert que Mart també experimenta un canvi climàtic que es reflecteix en l'augment de les seves temperatures mitjanes i té el seu origen a les variacions en la llum solar que arriba a la seva superfície.

Els resultats de la investigació, que recull en el seu últim número la revista científica Nature, xifren en 0,65 graus centígrads l'augment en les temperatures mitjanes de Mart des de la dècada dels setanta fins als anys noranta del passat segle.

Segons l'estudi, el reescalfament del planeta ha contribuït a més a la "ràpida" i "acusada" disminució de la capa de gel del pol sud de Mart observada en els últims quatre anys.

L'informe explica com les variacions dels raigs de sol en la superfície del planeta vermell estan relacionades amb el major moviment de les partícules de pols en l'aire i l'increment de la circulació del vent que Mart experimenta, el que, a la vegada, propicia l'augment de les temperatures.

Fins ara només s'havia atribuït a les radiacions solars el major moviment de la pols marciana, però no l'augment de la circulació dels vents ni el seu efecte en les temperatures del planeta.

A més, els canvis en la quantitat de radiació solar que incideix sobre la superfície de Mart i que aquesta reflecteix, relació que en termes científics es coneix com albedo, reforcen els vents que generen el canvi climàtic.

Els científics nord-americans, entre els quals es troba Robert M. Haver-li de la NASA, descriuen com en les últimes tres dècades s'ha produït un augment de la circulació del vent en les àrees més fosques de Mart, mentre que s'ha reduït en les àrees més lluminoses del planeta.

L'informe conclou que els canvis en l'albedo poden donar lloc a nous fenòmens climàtics en el planeta vermell i suggereix que en el futur es considerin els canvis en les radiacions solars a Mart a l'hora d'investigar la seva atmosfera i clima.


Read more...

Escalfament Global

5 de novembre del 2006


Una de les estrenes cinematogràfiques d'aquesta setmana ha estat An incovenient truth (Una veritat incòmoda). Es tracta d'una pel·lícula documental de 90 minuts, dirigida per Davis Guggenheim sobre l’escalfament global i de les seves tràgiques conseqüències. No obstant, la pel·lícula conté un missatge de mínima esperança, el que de encara no és massa tard.

La cara més visible i coneguda d'aquest documental és Al Gore, que l'any 2.000 va estar a punt de ser president dels Estats Units d'Amèrica. Actualment retirat de la política, Al Gore, des de l'any 1.989, ha anat divulgant el seu missatge mediambiental per tot el món, per a què els governs s'impliquin d'una forma real i activa davant d’aquest gravíssim problema. L’ex vicepresident afirma que “l'escalfament global no és un problema polític, és el major repte al que s'enfronta la nostra civilització”.

An incovenient truth alerta sobre una amenaça més que real. Algunes de les informacions que s'oferixen en la pel·lícula es refereixen als últims anys. S'explica que el 2.005 va ser l'any més calorós des de que es mesura la temperatura atmosfèrica; que l’any 2003, una onada de calor va matar a més de 30.000 persones a Europa i 1.500 a l’Índia; o que si les neus del Kilimanjaro segueixen fonent-se a aquest ritme, podrien desaparèixer en el 2.020. El més esgarrifós del documental arriba amb les previsions a curt termini: sequeres, onades de calor, inundacions, tornados, ...

Una pel·lícula per a conscienciar-nos de que així no anem bé. Tothom hauria de veure-la i actuar en (ecològica) conseqüència.

Algunes evidències, científicament contrastades:

- El nombre d'huracans de forces 4 i 5 gairebé s'ha duplicat en els últims 30 anys.
- La malària s'ha estès a altituds més elevades. A llocs com els Andes colombians, a 2.100 metres sobre el nivell del mar.
- El volum d'aigua procedent del gel fos en les glaceres de Groenlàndia és més del doble que fa deu anys.
- Almenys 279 espècies de plantes i animals s'estan desplaçant cap als pols com a resposta a l'escalfament global.

Si l'escalfament continua, és d'esperar que tingui conseqüències catastròfiques:

- Les morts causades per l'escalfament global es doblegaran en només 25 anys, fins a arribar a les 300.000 persones a l'any.
- El nivell del mar a tot el món podria elevar-se en més de sis metres pel desglaç dels gels a Groenlàndia i l'Antàrtida, el que provocaria la destrucció de zones costaneres de tot el món.
- Les onades de calor seran més freqüents i intenses.
- Les sequeres i els incendis incontrolats succeiran més sovint.
- L'oceà Àrtic podria sofrir un desglaç complet l'estiu del 2050.
- Més d'un milió d'espècies a tot el món podrien estar condemnades a l'extinció en el 2050.

Fonts d'informació:
http://www.climatecrisis.net
http://www.lavanguardia.es

Read more...

Notícia "curiosa"

25 d’octubre del 2006

Ahir dimarts, a l'edició de Barcelona del diari gratuït Què! vaig llegir una notícia que em va cridar l'atenció. Cito textualment:

Cantar en la ducha afecta al cambio climático
"La compañía Energy Australia, una de las principales distribuidoras de energías del país, ha lanzado un mensaje a la población para que deje de cantar en la ducha, según informa la BBC. Según esta empresa, esta actividad contribuye a un mayor gasto de agua y, por tanto, de energía. Todo ello afecta incluso, al calentamiento global."

L'aigua és un bé escàs a molts punts del planeta, i en un futur, és possible que sigui origen de molts conflictes per poder gaudir-ne. Cal doncs, estalviar-ne el màxim i intentar no contaminar-la. Tots sabem que és millor donar-se una dutxa que no un bany, on el consum d'aigua és molt superior. Quanta més estona estigui oberta una aixeta, més aigua es gasta. Però d'aquí a dir que cantar a la dutxa contribueix al canvi climàtic...

El canvi climàtic és un concepte que està de moda, en boca de tothom. Els mitjans de comunicació en parlen constantment, i en moltes ocasions, en lloc de donar informació, serveixen desinformació. Que una persona canti a la dutxa no veig que sigui motiu per gastar més aigua respecte a una altra que es dutxi sense dir "ni piu". Avui en dia, hi ha activitats i/o actuacions per part de l'ésser humà que atempten greument contra el medi ambient, i de les quals no sempre s'en parla. Si els que canten a la dutxa, fan un ús racional de l'aigua, i a sobre comencen el dia amb alegria i bon humor, doncs millor per ells. No crec que l'escalfament global s'agreugi per unes quantes "cançons sota la dutxa".

Read more...

El forat de la capa d'ozó (2006)

9 d’octubre del 2006

L'any 1987 es va signar el protocol de Montreal, amb l'objectiu de susbtituir els gasos CFC, els principals destructors de la capa d'ozó. Han passat gairebé vint anys i, poc a poc, semblava que anàvem pel bon camí. Els països industrialitzats havien adoptat les mesures corresponents per complir el protocol. Les observacions realitzades any rera any pels diferents instruments a mans dels científics indicaven que el forat no anava a més, i que inclús, començava a reduir-se. Fins i tot, l'any 2002, el forat sobre l'Antàrtida es va dividir en dues meitats i va ser un dels de menor extensió observat durant els darrers anys.

Però fa pocs dies, la Organització Mundial de la Meteorologia (OMM) ha anunciat que el forat ha batut tots els rècords anteriors, esdevenint el més gran observat mai. Actualment, el forat ocuparia una extensió de 29,5 milions de qm² sobre l'Antàrtida. El dèficit de la massa d'ozó equival ja 39,8 megatonelades.

Més informació de la notícia en aquest enllaç.

Queda clar que cal mantenir la vigilància sobre l'ús els CFCs, i també d'altres contaminants. La OMM preveu que durant les dues properes dècades, el forat mantindrà unes característiques i dimensions similars, disminuint a posteriori.

Read more...

  © Blogger templates Newspaper by Ourblogtemplates.com 2008

Back to TOP