Contaminants "naturals"

Els científics tenen en compte totes les fonts de contaminació en els models de predicció de la qualitat de l'aire, el temps i el clima. Algunes de les principals fonts de contaminants que tenen un component natural són les següents:

Erupcions volcàniques: són fenòmens absolutament naturals, que emeten a l'alta atmosfera gran quantitat d'aerosols, arribant a provocar repercussions climàtiques. L'erupció del volcà Pinatubo (Filipines) el 15 de juny de 1991 va ser una de les més violentes de les últimes dècades.

Incendis: els incendis que es produeixen en la zona tropical continental i en les regions boreals tenen efectes de gran magnitud sobre la salut humana i el clima. Els incendis forestals, causats pels llamps desprenen quantitats importants de monòxid de carboni, components orgànics volàtils i partícules. Els incendis poden també tenir origen humà i derivar-se, per exemple, d'activitats relatives a la producció agrícola i de carbó. Les condicions més caloroses i més seques, que s'associen amb el canvi climàtic, fomenten la freqüència dels incendis.

Plantes i arbres: la vegetació produeix components orgànics volàtils i pol·len, que causen asma i reaccions al·lèrgiques. L’isoprè és un component orgànic volàtil comú que emet la vegetació; és summament reactiu i pot contribuir considerablement a una forta contaminació de l'aire estival. Algunes plantes produeixen contaminants més reactius que unes altres. Les pràctiques forestals poden modificar les emissions naturals.

Altres activitats biològiques: l'activitat microbiana emet diòxid de carboni, metà, òxids de nitrogen i gasos de sofre en l'atmosfera. Les vaques i altres animals remugants desprenen metà a través els seus singulars aparells digestius. Un augment en la quantitat de remugants necessaris per a satisfer a una població mundial creixent ha contribuït a intensificar les conseqüències dels gasos d'efecte hivernacle.

Llamps: les descàrregues elèctriques que es produeixen en les tempestes generen elevats nivells d'òxids de nitrogen i provoquen incendis forestals. En conseqüència, els llamps contribueixen directament a la formació de l'ozó atmosfèric. S'han utilitzat satèl·lits per a observar l'ozó causat per llampecs en la zona tropical de l'Oceà Atlàntic. El canvi climàtic pot influir en l'aparició de tempestes de gran intensitat en tot el món.

Tempestes de sorra i de pols: les tempestes de sorra i de pols produïxen gran quantitat de partícules que, sovint, viatgen fins a llocs distants d'on s'originen. Poden tenir repercussions sobre el temps, el clima, la salut respiratòria, les epidèmies i, possiblement, la formació d'huracans. Poden veure's afectades per les activitats humanes com la modificació de la superfície de la terra i les pràctiques agrícoles.

Fonts: WMO / Wikipedia