El forat de la capa d'ozó (2006)

9 d’octubre de 2006

L'any 1987 es va signar el protocol de Montreal, amb l'objectiu de susbtituir els gasos CFC, els principals destructors de la capa d'ozó. Han passat gairebé vint anys i, poc a poc, semblava que anàvem pel bon camí. Els països industrialitzats havien adoptat les mesures corresponents per complir el protocol. Les observacions realitzades any rera any pels diferents instruments a mans dels científics indicaven que el forat no anava a més, i que inclús, començava a reduir-se. Fins i tot, l'any 2002, el forat sobre l'Antàrtida es va dividir en dues meitats i va ser un dels de menor extensió observat durant els darrers anys.

Però fa pocs dies, la Organització Mundial de la Meteorologia (OMM) ha anunciat que el forat ha batut tots els rècords anteriors, esdevenint el més gran observat mai. Actualment, el forat ocuparia una extensió de 29,5 milions de qm² sobre l'Antàrtida. El dèficit de la massa d'ozó equival ja 39,8 megatonelades.

Més informació de la notícia en aquest enllaç.

Queda clar que cal mantenir la vigilància sobre l'ús els CFCs, i també d'altres contaminants. La OMM preveu que durant les dues properes dècades, el forat mantindrà unes característiques i dimensions similars, disminuint a posteriori.

  © Blogger templates Newspaper by Ourblogtemplates.com 2008

Back to TOP