Anomalia tèrmica negativa de l'aigua del mar

Fa pocs dies, Météo-France va anunciar la possibilitat de que aquest estiu sigui bastant fred. Inclús van arribar a comparar-lo amb l’any 1816, conegut com l’any sense estiu. Aquest anunci tan contundent està basat en les prediccions meteorològiques estacionals. A dia d’avui, aquest tipus de pronòstics a llarg termini continuen tenint una baixa fiabilitat. Ens caldrà esperar a finals de setembre per a saber si aquest pronòstic, no compartit per tots els centres de predicció, ha estat correcte.

Deixant de banda els mapes del temps, podem anunciar que l’estiu meteorològic (de l’1 de juny al 31 d’agost) començarà amb una notable anomalia tèrmica negativa de l’aigua del mar a la Mediterrània occidental. Des de finals de l’any 2005 realitzo observacions marítimes setmanals a la platja de la Barceloneta (Barcelona). Ahir, 30 de maig de 2013, la temperatura superficial de l’aigua del mar era de 16,7º. Aquest valor és 2,5ºC inferior a la temperatura mitjana (període 2006-2012) per aquesta època de l’any.

Les precipitacions i contínues entrades d’aire fred d’aquesta moguda primavera no han permès que l’aigua del mar hagi assolit els valors habituals de temperatura. I justament ara, quan augmenten les hores de sol i acostumen a arribar masses d’aire més càlid, és quan l’anomalia negativa s'està accentuant.

  

L’evolució de la temperatura del que portem d’any ens permet veure com aquesta anomalia negativa fa setmanes que es va mantenint. De fet, de les 22 mesures realizades fins ara, en només 6 ocasions la temperatura registrada ha estat igual o superior a la temperatura mitjana.

D’estiu, més o menys calorós, segur que en tindrem. Tot dependrà de quines acabin sent les circulacions atmosfèriques predominants. Però ara mateix, si molt no canvien les coses, l’aigua del mar continuarà presentant valors inferiors als esperats per aquestes dates. Tenint en compte l’alta inèrcia tèrmica de l’aigua, potser sí que tindrem un estiu fresc a les comarques del litoral. Quan arribin les primeres invasions d’aire càlid procedents del nord d'Àfrica, aquest contrast de temperatures (entre l’aire i el mar) podria provocar un reforçament del règim de brises i la formació de núvols baixos, mantenint a ratlla el mercuri dels termòmetres.