Estudiant la salinitat dels oceans

El 10 de juny de 2011, la NASA i l’agència espacial d’Argentina van posar en òrbita un nou satèl·lit, l’Aquarius/SAC-D. L’Aquarius, un dels instruments que hi ha a bord i que està format per un radiòmetre i un scateròmetre en banda L, és l’encarregat d’obtenir informació de les variacions de la salinitat de la superfície dels oceans, un component clau del clima de la Terra. Els canvis de salinitat estan relacionats amb el cicle d’aigua dolça de tot el planeta, la circulació oceànica i la seva influència.

Amb les primeres dades obtingudes s’ha pogut realitzar un primer mapa global de la salinitat de la superfície dels oceans. Aquarius permetrà als científics explorar les connexions entre la precipitació global, els corrents oceànics i les variacions del clima.

Tot i que encara resten alguns mesos de calibratge addicional i de treball de validació, els científics estan impressionants per la qualitat de les dades obtingudes. Aquest mapa representa un gran moment en la història de l’oceanografia. La primera imatge planteja moltes preguntes que els oceanògrafs tindran el repte d’explicar.

El mapa mostra diverses característiques ben conegudes de la salinitat dels oceans, com ara la major salinitat a les zones subtropicals, una salinitat mitjana superior a l’oceà Atlàntic en comparació amb els oceans Pacífic i Índic, i la baixa salinitat en els cinturons de pluja propers a l’equador, a l’oceà Pacífic septentrional i en d’altres llocs del planeta. Aquestes caraterístiques estan relacionades amb patrons a gran escala de les precipitacions i l’evaporació en els oceans, descàrrega dels rius i els corrents marins. Aquarius controla com aquestes característiques canvien i estudia la seva relació amb les variacions climàtiques i meteorològiques.

Altres característiques regionals són evidents, incloent-hi un marcat contrast entre les zones àrides, l’alta salinitat del mar d’Aràbia a l’oest del subcontinent indi, i la baixa salinitat de la badia de Bengala a l’est, que està dominada pel riu Ganges i les pluges monsòniques del sud d’Àsia. Les dades mostren també importants detalls més petits, com una mesura més gran de l’esperada d’aigua de baixa salinitat associada al riu Amazones.

Font imatges: NASA