El Mar d'Aral encara està viu

Des de fa temps, el tamany del Mar d'Aral depèn del riu Amu Darya, que neix a les altes muntanyes del Pamir, a l'Àsia Central, discorre pel desert i desemboca al sud d’aquest petit mar. Antigament, el mar rebia les aigües de dos rius: l’Amu Darya i el Syr Darya. El primer d’ells representava la font d’aigua principal.

Quan l’aigua del riu Amu Darya va ser desviada per als vasts projectes agrícoles, a partir de 1960, el Mar d'Aral va començar a disminuir. Aquesta imatge, presa el 26 d'agost de 2010 pel Moderate Resolution Imaging Spectroradiometer (MODIS) a bord del satèl·lit Terra de la NASA, mostra l'estreta connexió entre el Mar d'Aral i el riu Amu Darya. És la imatge més recent en una seqüència de deu anys publicada a Earth Observatory’s World of Change: Shrinking Aral Sea.

Entre els anys 2000 i 2009, el Mar d'Aral es va reduir de forma constant. L'any 2006, una severa sequera va afectar a tota la conca del riu Amu Darya. Molt poca aigua va arribar al Mar d'Aral al llarg del 2007, i gens ni mica entre el 2008 i 2009. Sense aigua procedent des de l'Amu Daria, el sud del Mar d'Aral es va reduir ràpidament, desapareixent gairebé el lòbul oriental durant l’any 2009.

Enguany ha finalitzat la sequera. La neu va tornar a les muntanyes del Pamir i l’aigua va fluir novament pel riu Amu Darya fins al Mar d’Aral. La pols de fang d'aigua es va instal·lar en una capa superficial sobre el llit del lòbul oriental del Mar d'Aral sud, donant-li un aspecte molt més gran del que hi havia durant l'any 2009.

El Mar d'Aral era, abans del 1960, el quart llac més gran del món. Des de llavors fins a l’actualitat ha perdut el 88 per cent de la seva superfície i el 92 per cent del seu volum d'aigua.

Fonts: NASA / Google images