Dijous passat, les precipitacions van ser notícia a moltes comarques catalanes. Feia molts dies que no plovia durant tantes hores. En punts de l’interior, la protagonista va ser la neu, que va aparèixer a cotes relativament baixes. Aquest episodi d’inestabilitat va arribar tot just iniciada la primavera meteorològica, que comprèn els mesos de març, abril i maig. La primavera astronòmica començarà el proper dia 20 d'aquest mes. Ara podem fer balanç de les precipitacions caigudes durant els darrers mesos i, en general, l’hivern ha estat sec.
El darrer temporal de pluges importants va tenir lloc entre els dies 9 i 13 d’octubre de 2010. Una bona llevantada va deixar registres molt significatius a diverses àrees del país. Des de llavors, les precipitacions no han estat gaire destacables. El Servei Meteorològic de Catalunya (Meteocat), a partir de les dades obtingudes per les seves estacions meteorològiques automàtiques, elabora mensualment uns butlletins on analitza diverses variables, entre elles la pluviometria. Si consultem els últims que s’han publicat (disponibles a la seva pàgina web), llegim com: “El mes de novembre de 2010 ha estat sec a gran part del territori, i fins i tot molt sec al litoral i prelitoral central i sud, i a punts de la Catalunya Central i al fons de la Cerdanya. En canvi, a l’extrem nord-occidental del país el novembre ha estat normal o plujós."
“Pluviomètricament, el mes de desembre de 2010 ha estat sec a gran part del territori, i fins i tot molt sec a l’extrem sud, cap de Creus, vessant nord del Pirineu més occidental i punts de la depressió Central. En canvi, al vessant sud del Pirineu i al litoral central el desembre ha estat normal o plujós.”
“El mes de gener de 2011 ha estat sec a gran part del territori, i fins i tot molt sec a punts de la depressió Central, de la serralada del Montseny, del Prepirineu i de la Val d’Aran. En canvi, a la costa Brava i part del litoral central i sud el mes ha estat normal o plujós.”
Per últim, “el mes de febrer de 2011 ha estat sec a gran part del territori, i fins i tot molt sec a una àmplia zona que abraça el terç nord del país i al litoral i prelitoral de la demarcació de Tarragona. En canvi, a la Val d’Aran i a les parts més elevades del Pallars Sobirà el mes s’ha de qualificar com a plujós.”
L’hivern no acostuma a ser una època de pluges abundants, però aquest dèficit de precipitacions s’ha començat a traduir en un progressiu descens en el nivell de l’aigua emmagatzemada als embassaments. Actualment, els pantans de les conques internes catalanes es troben al 80,54% de la seva capacitat màxima. Aquesta dada és superior a la de l’any passat en aquestes mateixes dates, quan estaven al 70,61%, però amb una diferència: la quantitat de neu acumulada al Pirineu. Enguany, les nevades no han estat molt generoses.
El sector occidental del Pirineu ha estat el més afavorit per la neu. La primera nevada significativa de la temporada va caure entre els dies 29 i 30 de novembre de 2010. Posteriorment van arribar diverses irrupcions d’aire fred procedents de latituds superiors i de l’interior del continent que, en general, van ser bastant seques. El pas d'algunes línies frontals han anat donant lloc a algunes nevades, però no va ser fins el passat 22 de febrer de 2011, quan una abundant nevada va deixar gruixos de fins a 50 centímetres a la vessant nord de la serralada. El gruix del mantell nival és notablement inferior al d'ara fa un any i, per tant, el volum d’aigua que en sorgirà del desgel serà també menor. Caldrà doncs que la primavera sigui plujosa, per a que el nivell dels embassaments no disminueixi excessivament abans de l'arribada de l’estiu, l’estació seca al nostre clima mediterrani.
El passat 25 de febrer de 2011, el satèl·lit Terra de la NASA va capturar aquesta imatge, on es pot apreciar la neu acumulada a la serralada pirinenca. Fonts: Meteocat, NASA i elaboració pròpia
Read more...
Entrades
