Efectes del forat de la capa d'ozó

9 de maig de 2011



L'ús de productes químics amb gasos contaminants (CFC) va crear, a mitjans del segle XX, el conegut "forat" de la capa d'ozó, amb especial incidència sobre la zona de l’Antàrtida. El "forat" no és literal, no forma part de l'estratosfera (la segona capa de l'atmosfera, que s'estén entre 11 i 50 quilòmetres per damunt de la superfície terrestre). Els científics utilitzen aquest terme com una metàfora de la zona en la qual la capa d'ozó presenta unes concentracions per sota del llindar històric de 220 unitats Dobson. La capa d'ozó protegeix la vida mitjançant l'absorció de la llum ultraviolada, que danya l'ADN de plantes i animals (incloent humans) i condueix al càncer de pell.

Una investigació internacional demostra per primera vegada que aquest fenomen juga un paper important en el canvi climàtic, almenys en l'hemisferi sud. Sarah M. Kang, autora principal de l'estudi i investigadora del departament de Físiques Aplicades i Matemàtiques Aplicades de la Universitat Columbia (EUA), ha assegurat que el forat d'ozó ha estat ignorat en moltes ocasions pels experts en canvi climàtic.

Segons el treball, publicat recentment a Science, la disminució de la capa d'ozó, entre els anys 1979 i 2000, és responsable d'un augment de les pluges durant els estius tropicals, i d'un increment en els nivells de gasos d'efecte hivernacle. Altres estudis havien analitzat l'impacte del forat de la capa d'ozó però en canvis de circulació de latituds mitjanes i altes.

En aquest cas, els investigadors demostren amb models climàtics que el forat és capaç de canviar la circulació tropical i les pluges. És la primera vegada que aquest fenomen, situat en capes molt altes de l'atmosfera en les regions polars, es vincula al canvi climàtic dels tròpics.



Aquest fenomen va provocar canvis en la circulació de les bandes de vent fort en l'hemisferi sud cap al Pol Sud, el que va desembocar en un augment de les pluges estivals en les regions subtropicals del sud.

Gràcies a les mesures proposades en el Protocol de Montreal (1987), la grandària del forat ha començat a disminuir i la comunitat científica espera que s'hagi tancat gairebé per complet a mitjans d’aquest segle. No obstant això, els canvis de la circulació en latituds altes continuaran a causa del augment del diòxid de carboni. Aquesta incertesa impedeix als experts poder realitzar prediccions climàtiques a curt i mig termini.

Cita bibliogràfica: S. M. Kang, L. M. Polvani, J. C. Fyfe, M. Sigmond. “Impact of Polar Ozone Depletion on Subtropical Precipitation”. Science. 21 de abril de 2011. DOI: 10.1126/science.1202131

Fonts d'informació consultades: SINC / Science

  © Blogger templates Newspaper by Ourblogtemplates.com 2008

Back to TOP