Fa dos segles es veien aurores a Barcelona

Les aurores boreals i australs són fenòmens lluminosos propis dels pols de la Terra, però entre 1780 i 1825 es van observar 19 a Barcelona. Així es recull en la documentació que va elaborar el doctor Francesc Salvà i Campillo en aquella època, i que ara un grup d'investigadors extremenys i catalans ha tret a la llum. En latituds tan baixes com la Península Ibèrica es podrien tornar a veure aurores si es produeix una gran tempesta solar.

José Manuel Vaquero, professor del Departament de Física de la Universitat d'Extremadura i coautor d'un estudi que acaba de publicar la revista Advances in Space Research explica que s'han localitzat les dates de 19 aurores observades des de Barcelona al llarg de 45 anys de registres meteorològics presos entre finals del segle XVIII i principis del XIX.

El fenomen lluminós de les aurores ("boreals" en l'hemisferi nord i "australs" en el sud) s'origina pels efectes de les tempestes solars, que provoquen alteracions en el camp geomagnètic de la Terra. Les aurores s'observen sobretot en els cels de zones pròximes als pols de la Terra.

Però si es produeixen grans tempestes solars, poden veure's en llocs amb latituds molt més baixes, com Barcelona, encara que no són tan espectaculars: la zona nord del cel s'aprecia de color vermell i, excepcionalment, poden observar-se altres colors i una mica de moviment.

L'investigador destaca que el més significatiu dels registres és el descens abrupte del nombre d'aurores a partir de 1793. En part, pot explicar-se per un brusc descens en l'activitat solar, conegut com el "mínim de Dalton" (a principis del segle XIX), i una disminució al llarg del temps de la latitud geomagnètica (angle entre un paral·lel i l'equador geomagnètic, la variació del qual per a Barcelona s'ha estimat en aquest treball com 4 graus en aproximadament quaranta anys).

L'estudi s'ha basat en les observacions que va realitzar entre 1780 i 1825 el metge i físic Francesc Salvà i Campillo (1751-1828), impulsor a Espanya de la renovació científica que promovia la Il·lustració. L'equip d'investigació, integrat també per científics de la Universitat de Barcelona, ha accedit als seus manuscrits originals que es conserven en l'Arxiu de l'Acadèmia de Medicina de la ciutat comtal.

En el segle XVIII no existia una xarxa d'estacions meteorològiques mantinguda per l'Estat espanyol, i les úniques i molt escasses observacions que queden són les quals van realitzar aficionats com Salvà. Els registres sistemàtics del doctor s'incloïen dintre de les seves observacions meteorològiques instrumentals, que també tenen gran interès científic per a caracteritzar el clima de Barcelona durant aquell període.

Pàgina manuscrita amb els registres que Francesc Salvà va prendre al novembre de 1798

Els registres de les 19 aurores es limiten a breus comentaris, encara que hi ha una, la del 14 de novembre de 1789, que inclou una descripció més detallada: "La aurora boreal del día 14 empezó al N-NE y corrió al O. A las 11h subía un poco por nuestro horizonte, y era poco encendida. Después subió y se coloró más. A las 5 de la mañana del 15 duraba aún, y tal vez la de este día era residuo de la anterior. A las 6 dadas de la noche ya se veía”.

Referència bibliogràfica: J.M. Vaquero, M.C. Gallego, M. Barriendos, E. Rama y A. Sánchez-Lorenzo. “Francisco Salvá’s auroral observations from Barcelona during 1780–1825”. Advances in Space Research 45 (11):1388–1392, 2010. Doi: doi:10.1016/j.asr.2010.02.009.

Font d'informació: SINC