Hivern 2008-2009: Sense “minves de gener”

Les minves de gener són descensos del nivell del mar provocats per situacions anticiclòniques, normalment en època hivernal. El mes de gener és un dels mesos en el que habitualment es registren les pressions més altes. De vegades però, aquest fenomen també s’ha pogut observar en altres mesos com, per exemple, desembre o febrer. No obstant, no tots els anys apareixen les minves de gener. Enguany, tot i que l’hivern encara no ha finalitzat, no s’han presentat. Aquesta absència de les minves de gener no succeïa des de l’any 2004, almenys al litoral de la ciutat de Barcelona.

Analitzem quina va ser la configuració sinòptica dels mesos de gener del període 2004-2009, amb les gràfiques de la pressió atmosfèrica registrada al barri de Sants de Barcelona.

GENER DE 2004
La presència d’un anticicló a la zona de les Açores va marcar el temps del primer mes de l’any. Inicialment, el seu radi d’influència es va estendre fins a la meitat occidental de la península Ibèrica, afavorint el reforçament del vent del nord a tot Catalunya i les precipitacions per retenció orogràfica al vessant nord del Pirineu. Tot seguit, l’anticicló es va afeblir a la zona del Cantàbric i es va centrar a les illes de Madeira, permetent una circulació de l’oest amb ambients més càlids i secs a gairebé tot Catalunya i el pas d’algun front per l’extrem nord. A l’inici de la segona quinzena, va haver-hi una intensificació de l’anticicló a la zona del Cantàbric i novament una situació de vent del nord d’intensitat forta. Finalment, la darrera setmana es va produir un afebliment de l’anticicló a les nostres latituds, cosa que va afavorir el pas d’una baixa i una situació de tramuntana a l’Alt Empordà.

P. A. màx.: 1025,6 hPa / P. A. mín.: 1003,4 hPa / P. A. mitjana: 1015,8 hPa

GENER DE 2005
El mes es va iniciar amb un lleu flux del nord provocat per un anticicló situat sobre les Açores, A partir del dia 3, les altes pressions se situen sobre la península Ibèrica, que a partir del dia 8 van abraçar tota la Mediterrània Occidental. Aquesta estabilitat a tots el nivells de l’atmosfera va provocar núvols baixos al litoral, boira a les planes i depressions interiors i una marcada inversió tèrmica. A partir del dia 14 les altes pressions van començar a afeblir-se, essent el centre d’acció més important l’anticicló centreeuropeu que va provocar un flux del sud sobre el Principat.

P. A. màx.: 1038,9 hPa / P. A. mín.: 1006,8 hPa / P. A. mitjana: 1024,8 hPa

GENER DE 2006
Els primers dies del mes van estar marcats per la formació d’una depressió al nord de la península Itàlica juntament amb l’anticicló atlàntic, que van afavorir una entrada d’aire fred del nord que a partir dels dies 3 i 4 va ser molt fred en procedir del nord-est. El dia 6 es va formar una depressió en alçada que creuava la península Ibèrica de nord a sud i se situava el dia 7 al sud-oest de la península. Els dies 9 i 10, una nova baixa va afectar Catalunya. Els dies següents la situació va estar marcada per la presència d’un anticicló. El dia 13, una borrasca situada sobre la Mediterrània va afectar el Principat, i es va retirar cap al sud el dia 14. Un front va passar sobre Catalunya els dies 15, 16 i 17 amb un flux del sud i amb pluja. Entre els dies 19 i 25, la situació va estar dominada per una falca anticiclònica que es va estendre de SW a NE. La situació es va trencar el dia 26 en què una depressió freda procedent del nord-est del continent europeu va afectar Catalunya i va provocar entre els dies 27 i 30 una baixada molt important de la temperatura i precipitacions generals, les quals van ser de neu a gairebé totes les cotes el dos primers dies.

P. A. màx.: 1031,5 hPa / P. A. mín.: 1005,3 hPa / P. A. mitjana: 1020,2 hPa

GENER DE 2007
El mes de gener va estar marcat per la persistència de les altes pressions. A partir del dia 6, l’anticicló es va desplaçar des de les illes Açores, i en la seva trajectòria el dia 8 va provocar vents del nord amb pluges febles al vessant nord del Pirineu, va passar al nord del continent africà i després al centre de la península Ibèrica, i, finalment, el dia 15, les altes pressions es van situar al centre del continent europeu. La situació sinòptica dels dies següents va tornar a estar dominada per les altres pressions. El dia 21, el centre d’acció de l’anticicló s’havia desplaçat cap a l’Atlàntic, raó per la qual Catalunya va quedar afectada per fluxos de vent del primer quadrant. A partir del dia 22, amb l’arribada d’un sistema frontal, la situació va canviar radicalment. Una nova pertorbació va afectar Catalunya el dia 25.

P. A. màx.: 1037,3 hPa / P. A. mín.: 1001,3 hPa / P. A. mitjana: 1024,8 hPa

GENER DE 2008
Tot i que el primer dia del mes la configuració sinòptica va estar marcada per les altes pressions, a partir del dia 2 i fins al dia 5, Catalunya va estar afectada per un front associat a una baixa ubicada al nord-oest de la península Ibèrica. Les altes pressions es van imposar els dies següents a causa d’un anticicló que el dia 6 tenia el seu centre al sud-oest de la península Ibèrica. A partir del dia 9, les altes pressions van començar a afeblir-se, la qual cosa va permetre que durant els dies 11 i 12 una línia frontal afectés Catalunya. A partir del dia 18, les altes pressions van ser dominants en la situació meteorològica. La configuració sinòptica va estar determinada per un potent anticicló que va afectar gran part de l’Europa occidental, amb presència en totes les alçades, i va desplaçar el corrent en jet cap al nord. D’aquesta manera, l’estabilitat atmosfèrica va ser dominant en aquests indrets. Aquesta situació es va allargar fins a finals de mes. A partir del dia 29, es va produir un afebliment de l’anticicló que va permetre el pas d’un sistema frontal molt desgastat.

P. A. màx.: 1036,3 hPa / P. A. mín.: 995,7 hPa / P. A. mitjana: 1022,6 hPa

GENER 2009
La configuració sinòptica dels primers dotze dies del mes va venir marcada per un bloqueig anticiclònic que afectava al nord i a l’interior del continent europeu. Posteriorment, la retirada de l’anticicló va afavorir que el corrent en jet se situés al seu lloc habitual per l’època de l’any. Aquesta nova configuració va provocar un predomini dels vents de l’oest i el pas de diversos fronts associats a profundes depressions ubicades la major part d’elles al nord de les Illes Britàniques. Entre els dies 23 i 24, una d’aquestes depressions es va ubicar al nord de la península Ibèrica, que juntament amb la presència d’un anticicló al nord del continent africà, va provocar una canalització molt acusada del vent entre els dos centres d’acció. La ventada va ser molt important el dia 24 a gran part del país.

P. A. màx.: 1031,3 hPa / P. A. mín.: 988,8 hPa / P. A. mitjana: 1014,6 hPa

Fotografies de les “minves de gener”:

Platja de la Barceloneta, 25 de gener de 2008

Platja de la Barceloneta, 31 de desembre de 2006

Fonts d’informació:
- butlletins climàtics del Servei Meteorològic de Catalunya (METEOCAT)
- registres propis de la pressió atmosfèrica
- fotografies pròpies