La Tramuntana

Tramuntana, un vent especial, amb caràcter, amb nom propi.

El mot tramuntana prové del llatí transmontana i el podríem definir com el vent que prové del nord. El seu origen és depressionari, que apareix quan hi ha una depressió al golf de Lleó o al de Gènova. Molts cops és originada per nuclis secundaris que sorgeixen en algun dels golfs, sent la seva previsió impossible, tan sols anunciada per un ascens imperceptible de la pressió.

Un dels primers símptomes de l´arribada de la tramuntana és un descens ràpid de la humitat. La temperatura baixa bastant, el cel s´asserena poc a poc per l´horitzó nord i es pica la mar a llevant, apareixent el vent amb la primera ràfaga.

Si la depressió originària de la tramuntana se situa al golf de Gènova i ha passat per Catalunya, donant lloc a un temporal de llevant amb pluja, la tramuntana asserena el cel ràpidament, acabant amb les precipitacions.

La regió on bufa el vent denominat tramuntana és força limitada. Pel sud, no arriba al Tordera i per l´interior no més de Girona. En altres llocs també bufa aquest vent, tot i que se li atribueix un altre nom.

Noms i localització:

- Empordà: Tramuntana

- Pallars Sobirà (i altres zones del Pirineu): Vent de port

- Altres comarques: Vent del nord

- Zona del Cantàbric: Tramontana

També són utilitzats els noms tramuntana de Berga i tramuntana de Núria, però no són considerats com a tramuntana, ja que és vent de mestral afectat en la seva direcció i força pel terreny per on circula.

Adquireix major força quan hi ha anticicló a Cantàbria o al centre de la península. Es produeix un fort gradient bàric al NO d´Espanya, i la intensitat vé augmentada sobretot per el contrast de la temperatura del mar i la terra.

La màxima intensitat relativa de la tramuntana s´assoleix quan bufa del NNO.

Durant gener, febrer, març, octubre i novembre, la tramuntana pot durar uns quants dies, sent més curta la durada durant el mes de desembre.