Interessant reflexió

El passat 26 de gener, l'escriptor Josep Maria Espinàs va publicar a El Periódico de Catalunya un article referent als homes del temps i de com la meteorologia hauria de ser entesa per la gent.

"Defensa dels homes del temps"
Josep Maria Espinàs

Els que són feliços criticant els meteoròlegs ara s'hauran emportat un bon disgust. Ha començat a fer fred just quan ho havien anunciat.

Quan jo era jove, els pronòstics sobre el temps que feien els experts no tenien cap importància social. No recordo que la gent estigués pendent de saber el temps que faria a través d'una informació dels serveis meteorològics. Suposo que, havent-hi aleshores molts menys viatges, moltes menys escapades de cap de setmana, la gran majoria de ciutadans es quedaven a casa seva, i ni el fred ni la pluja ni la calor preocupaven gaire. Els canvis de temps es veien com una fatalitat natural.

D'ençà que els diaris reserven una pàgina sencera a parlar, amb l'ajut de mapes, del temps que va fer ahir, i del que farà avui, demà i tota la setmana; d'ençà que les ràdios també hi dediquen atenció i, sobretot, d'ençà que a les televisions han aparegut els "homes del temps", la gent s'ha excitat.

L'espectacle és apassionant. La gent de ciutat travessa un carrer per on no hi ha el pas, aparca els cotxes on no toca, accepta que es canviï una programació televisiva sense avisar, la impuntualitat no escandalitza ningú... Però el temps és una altra cosa. El temps no pot fallar, els pronòstics han de ser impecables.

Sempre he estat un defensor dels homes del temps que apareixen a les pantalles, contra la radical desqualificació de bastants: "¡Però si no saben res! Deien que plouria, i aquí, a Vilapetita, no ha caigut ni una gota!". I a partir d'aquesta queixa es pot començar a entendre per què jo sóc més favorable als meteoròlegs que als que els consideren uns desgraciats.

És veritat que, en certa manera, desgraciats ho són, perquè els toca fer la feina a Catalunya. És molt més còmode ser l'home del temps a Polònia o al Canadà. Els fenòmens atmosfèrics, al Canadà, acostumen a ser molt generals. I són més permanents. Al Mediterrani, les variacions climàtiques són més ràpides, més imprevisibles. I si els meteoròlegs no menteixen, des del punt de vista del temps, Catalunya és un país molt complicat. Els Pirineus i el mar estan molt a prop i, entremig, una colla d'ondulacions accidentades que creen valls, gairebé cada una amb un clima peculiar. Davant d'un pronòstic del temps, la protesta d'un lloc o d'un altre està garantida.

Només la naturalesa humana és més difícil d'explicar que el temps.