Primavera 2014

Avui dijous, a les 17:57 hora oficial peninsular, ha començat la primavera astronòmica a l’hemisferi nord. Aquesta nova estació durarà 92 dies i 18 hores. El diumenge 30 de març tindrà lloc el canvi d’hora, recuperant l’horari d’estiu. El 21 de juny de 2014 es produirà el solstici d’estiu.

El canvi de les estacions bé donat, per conveni, per aquells instants en que la Terra es troba en unes determinades posicions en la seva òrbita al voltant del Sol. En el cas de la primavera, es dóna el dia en que la duració del dia i la nit pràcticament coincideixen. Té lloc l’anomenat equinocci de primavera.

Aquesta és l’època de l’any en que la longitud del dia s’allarga més ràpidament. A les nostres latituds, el Sol surt pels matins gairebé dos minuts abans que el dia anterior i per la tarda, es pon un minut més tard. En definitiva, en aquests dies, el temps en que el Sol està per damunt de l’horitzó augmenta qüasi tres minuts cada dia.

Al llarg de la primavera hi haurà dos eclipsis, un de Lluna i un Sol. El dia 15 d'abril un eclipsi total de Lluna serà visible a Austràlia, oceà Pacífic i Amèrica. A la península i les illes Balears l'eclipsi serà penombral mentre que a les illes Canàries es veurà com a parcial. Dues setmanes més tard, el 29 d'abril, un eclipsi anular de Sol serà visible a Oceania, l'oceà Pacífic sud i l'Antàrtida. Al voltant del dia 5 de maig tindrà lloc el màxim de la pluja de meteors de les Eta Aquàrides, la més significativa d’aquesta època de l’any.

A nivell meteorològic, encetem la primavera després d'haver viscut un hivern atípic. Una persistent circulació zonal ha provocat el continu pas de profundes i actives borrasques, amb les seves corresponents línies frontals, donant lloc a un temps ben variat i canviant. Els temporals han estat notícia a l'Europa Atlàntica, amb la pluja, el vent i el fort onatge com a protagonistes. Tan sols durant aquestes dues últimes setmanes hem tingut un respir, amb un temps més estable gràcies a la presència d'un potent anticicló que fins ara havia estat pràcticament absent. Enguany no hem patit cap onada d'aire fred i al Pirineu les nevades han tornat a ser nombroses i abundants, amb gruixos que han duplicat o inclús triplicat la mitjana anual. Malgrat les pluges han minses, els pantans de les conques internes catalanes es troben al 77% de la seva capacitat màxima. Un volum d'aigua que augmentarà ben aviat gràcies al desglaç que ja ha començat.
 
Les previsions estacionals, no gaire fiables, indiquen que aquesta podria ser una primavera amb unes temperatures superiors al que caldria esperar en aquesta època de l'any. Respecte a les precipitacions, aquestes serien les habituals prenent com a referència el període 1981-2010.

El canvi d'estació ha arribat pendents d'un canvi de temps que ens retornarà a un ambient més hivernal durant el cap de setmana. El pas d'una línia frontal obrirà les portes a un notable descens de les temperatures que anirà acompanyat de ruixats, nevades i vent.

Font text: Elaboració pròpia, amb dades astronòmiques procedents del Observatorio Astronómico Nacional (IGN, Fomento).

Font imatge: Wallpapers Wala