Aiguats d'un no-estiu (30-07-2011)

Avui finalitza el mes de juliol amb la sensació de que l'estiu de debó encara no ha arribat. Tal i com indicaven les previsions estacionals realitzades per la NOAA, aquesta estació s'està caracteritzant per unes temperatures inferiors a les habituals i unes precipitacions superiors a la mitjana. Durant la major part dels dies, l'anticicló de les Açores ha estat situat lluny de la façana occidental del continent europeu. Entre aquest centre d'acció i un altre anticicló localitzat a l'Europa de l'est s'ha format un passadís per on han circulat les pertorbacions procedents de l'Atlàntic, que han inestabilitzat el temps i posteriorment han provocat una entrada de vents de component nord, que han fet baixar el mercuri dels termòmetres.

Amb aquesta configuració sinòptica, el juliol ha estat força mogut, meteorològicament parlant, tal i com també ho va ser la primera quinzena del mes de juny. Els ruixats i les tempestes, els intervals de núvols, la tramuntana i el mestral, i la calor moderada han estat els protagonistes del temps d'aquestes darreres setmanes. Les comarques més afectades per les precipitacions han estat les de Girona i Barcelona. En alguns observatoris s'han acumulat entre 100 i 150 litres per metre quadrat. Cal tenir en compte que el juliol, juntament amb el febrer, acostumen a ser els mesos més secs de l'any a moltes comarques del nostre país. Aquesta situació però no és del tot inusual. L'estiu del 2002 també va ser similar, amb temperatures fresques, molts ruixats i amb pocs dies de platja.

Ahir dissabte vam viure un altre episodi de forta inestabilitat, concentrada sobretot a les comarques de Barcelona. Inclús podríem parlar de temps sever, analitzant l'intensitat dels diversos fenòmens meteorològics que van tenir lloc. A partir de migdia es van començar a formar tempestes a les comarques del Prepirineu oriental, Plana de Vic i Prelitoral nord. A mesura que es desplaçaven cap al sud van anar guanyant intensitat. Van caure autèntics petacs d'aigua, acompanyats de calamarsa i pedra i d'abundant aparell elèctric. Al Maresme van baixar les rieres i el trànsit ferroviari va resultar-ne afectat. Cap a les cinc de la tarda, l'aiguat va arribar a la ciutat comtal, amb ventades que van assolir els 100 quilòmetres per hora. Molts carrers van quedar intransitables degut a la gran quantitat d'aigua caiguda en tan poc espai de temps. La visibilitat es va reduir notablement i la temperatura va caure en picat. Els bombers van haver de realitzar nombroses sortides per inundacions de baixos i per la caiguda de molts arbres i palmeres. Es van viure moments de veritable caos.

El front de tempestes es va allunyar posteriorment cap a les comarques del sud de Barcelona i nord de Tarragona, on també van haver-hi força estralls. Algunes de les quantitats recollides més importants van ser els 69 mm de Cercs, els 59 mm de la Zona Franca de Barcelona i els 57 mm de Cerdanyola del Vallès.

Imatges dels radars i mapa de les descàrregues elèctriques (METEOCAT)

Font imatges: METEOCAT