Entrades
Solstici d'hivern
22 de desembre del 2006
Avui divendres, a la 1:22 hora oficial peninsular, ha començat l'hivern astronòmic a l'hemisferi nord. Aquesta estació, la més curta de l'any des de fa alguns segles, durarà 88 dies, 23 hores i 45 minuts. La primavera s'iniciarà el dia 21 de març de 2007.
L'inici de les estacions ve donat per aquells instants en que la Terra es troba en unes determinades posicions en la seva òrbita al voltant del Sol. En el cas de l'hivern, el seu inici es dóna el dia en que el Sol arriba a una menor altura aparent sobre l'horitzó al migdia veritable. Això correspon al dia de menor durada de l'any. S’anomena solstici d’hivern a la circumstància de que el Sol del migdia deixi de baixar i en els dies següents comenci a pujar.
Es podria pensar que el dia més curt de l'any serà també el dia en que el Sol surti més tard i es posi més aviat; però no és així: això és degut al fet de que l'òrbita de la Terra al voltant del Sol no és circular sinó el·líptica i que l'eix de la Terra està inclinat en una direcció que gens té a veure amb l'eix d'aquesta el·lipse. El dia en que el Sol es va posar més aviat va ser el passat 8 de desembre, mentre que el dia en que el Sol sortirà més tard serà el 5 de gener de l'any pròxim.
Per aquestes dates es dóna també el màxim acostament anual (periheli) entre la Terra i el Sol. En aquesta ocasió, el màxim acostament es donarà el pròxim dia 3 de gener, sent la distància d'una mica més de 147 milions de quilòmetres, uns 5 milions de quilòmetres menys que a principis d'estiu.
Aquest mateix dia, segons dades de l'Observatori Astronòmic Nacional, es registrarà la primera lluna plena de l'hivern, que es repetirà els dies 2 de febrer i 4 de març. Al llarg de l'hivern també es produirà un eclipsi de Sol, el 19 de març, que serà parcial i visible en la meitat oriental d'Àsia i a Alaska, i un eclipsi total de Lluna, el 3 i 4 de març, visible a Espanya, amb un màxim a les 0:21, hora peninsular.
L'inici de les estacions ve donat per aquells instants en que la Terra es troba en unes determinades posicions en la seva òrbita al voltant del Sol. En el cas de l'hivern, el seu inici es dóna el dia en que el Sol arriba a una menor altura aparent sobre l'horitzó al migdia veritable. Això correspon al dia de menor durada de l'any. S’anomena solstici d’hivern a la circumstància de que el Sol del migdia deixi de baixar i en els dies següents comenci a pujar.
Es podria pensar que el dia més curt de l'any serà també el dia en que el Sol surti més tard i es posi més aviat; però no és així: això és degut al fet de que l'òrbita de la Terra al voltant del Sol no és circular sinó el·líptica i que l'eix de la Terra està inclinat en una direcció que gens té a veure amb l'eix d'aquesta el·lipse. El dia en que el Sol es va posar més aviat va ser el passat 8 de desembre, mentre que el dia en que el Sol sortirà més tard serà el 5 de gener de l'any pròxim.
Per aquestes dates es dóna també el màxim acostament anual (periheli) entre la Terra i el Sol. En aquesta ocasió, el màxim acostament es donarà el pròxim dia 3 de gener, sent la distància d'una mica més de 147 milions de quilòmetres, uns 5 milions de quilòmetres menys que a principis d'estiu.
Aquest mateix dia, segons dades de l'Observatori Astronòmic Nacional, es registrarà la primera lluna plena de l'hivern, que es repetirà els dies 2 de febrer i 4 de març. Al llarg de l'hivern també es produirà un eclipsi de Sol, el 19 de març, que serà parcial i visible en la meitat oriental d'Àsia i a Alaska, i un eclipsi total de Lluna, el 3 i 4 de març, visible a Espanya, amb un màxim a les 0:21, hora peninsular.
A nivell meteorològic, comença l'època durant la qual es registren les temperatures més baixes de l'any. En el Mediterrani occidental, aquesta no és una de les estacions més plujoses, encara que sempre hi ha excepcions. Durant els mesos de gener i febrer, les altes pressions solen situar-se sobre la meitat meridional del continent europeu, bloquejant el pas de borrasques cap al Mediterrani i desviant-les cap a latituds més altes. L'aire fred i estancat a les planes de l'interior de la península provoca l'aparició de boires, que en moltes jornades són gebradores. Les habituals irrupcions d'aire fred polar o siberià dependran del posicionament dels grans centres d'acció. Juntament amb el fred, la neu també sol ser la protagonista, normalment a les muntanyes, però quan les condicions són favorables, també es presenta en cotes baixes, on no és tan freqüent que hi nevi. A més de permetre la pràctica dels anomenats esports d'hivern, tota la neu que caigui durant l'hivern servirà de reserva d'aigua, per als boscos i els embassaments, de cara als mesos d'estiu, els menys plujosos de l'any.
Fonts:
- Elaboració pròpia, amb dades astronòmiques facilitades per el Observatorio Astronómico Nacional (IGN, Fomento).
- Imatge procedent de Webshots.
Read more...
Fonts:
- Elaboració pròpia, amb dades astronòmiques facilitades per el Observatorio Astronómico Nacional (IGN, Fomento).
- Imatge procedent de Webshots.
