En memòria d'en Toni Nadal

2 de juliol de 2012

Avui és un dia molt trist per al món de la meteorologia. En Toni Nadal, meteoròleg de Televisió de Catalunya, ens ha deixat com a conseqüència d'un accident a la muntanya. Hem perdut un gran meteoròleg, un gran geògraf i millor persona. El meu més sentit condol a la seva família, companys i amics.

La primera vegada que vaig parlar amb en Toni va ser l'any 1997. Va ser via e-mail, quan vaig posar en marxa el meu primer observatori meteorològic, al barri de l'Eixample de la ciutat comtal. Pocs mesos després el vaig poder conèixer en persona en un seminari de meteorologia a la facultat de Física de la Universitat de Barcelona, poc abans de començar-ne la llicenciatura. Des de llavors, coincidíem en molts esdeveniments/actes relacionats amb la méteo que organitzaven l'ACOM, l'ACAM, el Servei Meteorològic de Catalunya (METEOCAT), l'antic INM (ara AEMET)... Sempre que l'horari de la feina li permetia, en Toni no hi faltava.

L'any 2001, mentre estudiava a la universitat, vaig poder realitzar una beca a la secció de meteorologia de TV3. Per mí va ser un somni fet realitzat el poder treballar i aprendre amb els homes del temps que a diari veia per la televisió. En Toni va ser el meteoròleg amb qui més hores vaig passar a la redacció. Va ser com un professor particular, que cada matí durant aquells sis mesos m'explicava com funciona el "món de la tele", la climatologia de les diferents comarques catalanes, on estaven els pobles dels observadors que ens trucaven, anècdotes de situacions meteorològiques viscudes..., tot plegat amb la passió que en Toni tenia per la méteo i la geografia de Catalunya.

Travessa Santuari de Núria - Ulldeter - Queralbs (05-07-2008)

Anys després, a través d'un grup d'amics sorgit d'un fòrum de meteorologia, vaig descobrir una altra de les seves passions: la muntanya. Van ser diverses les vegades que vam sortir a passejar per Montserrat i inclús vam fer alguna travessa pel Pirineu. Conservo un molt bon record d'aquelles sortides, on demostrava ser un gran coneixedor del territori. Podies preguntar-li sobre climatologia, muntanyes, plantes, animals, poblacions, cultura popular... I sempre estava pendent de la resta del grup, donant un cop de mà a qui ho necessitava.

A partir d'ara se'm farà estrany no veure'l els caps de setmana anunciant-nos un important canvi de temps, mostrant-nos el país que tant estimava a través de l'helicòpter de l'Espai Terra o compartint taula en algun dels diversos dinars de germanor que fèiem amb els amics de la méteo. De ben segur que ara estaràs ben amunt, en alguna muntanya del Pirineu, més a prop encara dels núvols. No t'oblidarem. Descansa en pau.

2 comentarios:

Aurora ha dit...

Diego, les teves paraules m'han emocionat molt... La veritat és que a mi també se'm farà extrany no veure'l els caps de setmana... D.E.P.

Xavier Abajo ha dit...

Emocionant article Diego. Com a petit consol, ens queda que ens ha deixat practicant una de les seves grans passions. DEP Toni. Fins a sempre Segarró.

Xavi - Tin

  © Blogger templates Newspaper by Ourblogtemplates.com 2008

Back to TOP