Txernòbil, 25 anys després

26 d’abril de 2011

De vegades la història es repeteix. Mentre la comunitat internacional segueix pendent dels diversos esdeveniments que estan tenint lloc al Japó, avui es compleixen 25 anys de la catàstrofe nuclear de Txernòbil. Un accident que fins ara es posava com a exemple del perill de l’energia nuclear i per a il·lustrar que la proliferació d’aquestes centrals productores d’energia no és la solució vers un món més sostenible. Un quart de segle després, el desastre de Txernòbil encara persisteix i es mantindrà al llarg del temps. Actualment continuen les feines de construcció del nou sarcòfag per a aïllar el combustible nuclear (plutoni i americi) que encara hi ha a l'interior del reactor. Aquesta tampoc serà la solució definitiva, ja que els materials radioactius seguiran sent una amenaça durant milers d'anys.

L’explosió del reactor número quatre va tenir lloc a la 1 h i 23 min de la matinada del 26 d’abril de 1986, i fins el 6 de maig es va anar alliberant radioactivitat a l’atmosfera. El núvol radioactiu, altament tòxic, va tenir un abast de fins a 1.200 quilòmetres al voltant de la central nuclear, impregnant més de 160.000 quilòmetres quadrats de terreny amb material radioactiu. Les condicions meteorològiques van jugar un paper clau en aquesta situació ja que, malahuradament, el vent es va encarregar d'estendre la radiació per mitja Europa. Els mapes del temps d'aquelles dates així ens ho confirmen:

26 d'abril de 1986:
Un fort anticicló, amb una pressió atmosfèrica superior als 1.030 hPa en el seu centre, impulsava vents des del mar Caspi cap a Escandinàvia, passant per sobre d'Ucraïna.


27 d'abril de 1986:
Un dia més tard, la radiació es va detectar en una central nuclear de Suècia, situada a més de 1.000 quilòmetres de distància. L'anticicló, estenent el seu radi d'acció, seguia impulsant vents cap a latituds més septentrionals.


30 d'abril - 1 de maig de 1986:
L'anticicló de les Açores va entrar en joc, llançant una dorsal cap a l'Europa més occidental. La presència d'una baixa sobre la península d'Anatòlia va crear un passadís on els vents circulaven ara cap l'oest. A l'endemà, aquesta circulació cap a l'oest es va reforçar com a conseqüència d'un segon nucli de l'anticicló sobre Alemanya, Països Baixos i França, formant un pont anticiclònic.





3 de maig de 1986:
El nucli secundari de l'anticicló de les Açores es va desplacar cap al sud dels països nòrdics, fent que els vents giressin cap a component sud, estenent la radiació cap a nous territoris.



6 de maig de 1986:
Després de 10 dies, l'incendi va ser extingit, havent alliberat a l'atmosfera unes 8 tones de material radioactiu. El mapa d'aquell dia ens mostra una dorsal anticiclònica sobre els països bàltics i Ucraïna, impulsant vents des de Sibèria cap l'Europa de l'est.



13 de maig de 1986:
En dies posteriors, les altes pressions van dominar sobre l'àrea més pròxima a la central nuclear. L'escàs gradient de pressió va permetre que les partícules radioactives s'anessin dipositant sobre el terreny, contaminant-lo de per vida. Les primeres pluges posteriors a l'explosió van accentuar aquesta contaminació, ja que la radioactivitat va infiltar-se en el sòl.



Una verdadera catàstrofe ecològica i també humana. Centenars de persones van perdre la vida, i molts milers han patit i pateixen malformacions i càncers, com per exemple el de tiròides, que va augmentar en un 1.500%.

Ara caldrà veure quines seran les conseqüències del recent accident nuclear de la central Fukushima I. Serà un punt d’inflexió en l’ús de l’energia nuclear per a finalitats pacífiques? El debat està servit.


Font imatges: Wetterzentrale

  © Blogger templates Newspaper by Ourblogtemplates.com 2008

Back to TOP