Forat d'ozó antàrtic (2010)

La disminució d'ozó estratosfèric sobre l'Antàrtida, més coneguda com el "forat d'ozó", va començar a principis d'agost de 2010 i ara s'està expandint cap al seu màxim anual, ja que normalment arriba a la seva superfície màxima a finals de setembre o principis d'octubre. El forat no és literal, no forma part de l'estratosfera (la segona capa de l'atmosfera, d'entre 8 i 50 quilòmetres). Els científics utilitzen "forat" com una metàfora de la zona en la qual la capa d'ozó presenta unes concentracions per sota del llindar històric de 220 unitats Dobson.

La capa d'ozó protegeix la vida mitjançant l'absorció de la llum ultraviolada, que danya l'ADN de plantes i animals (incloent humans) i condueix al càncer de pell. L'instrument de vigilància de l'ozó (OMI), instal·lat en el satèl·lit Aura de la NASA, va adquirir les dades necessàries per a elaborar el mapa de les concentracions d'ozó sobre l'Antàrtida (imatge superior), el passat 12 de setembre de 2010. L'OMI és un espectròmetre que amida la quantitat de llum solar dispersada per l'atmosfera de la Terra i la superfície, permetent als científics avaluar la quantitat d'ozó que està present en diferents altituds, sobretot a l'estratosfera i a prop del sòl.

Fins ara, durant el 2010, la grandària i la profunditat del forat d'ozó ha estat lleugerament inferior a la mitjana de 1979 a 2009, probablement a causa de les temperatures més càlides en l'estratosfera de l'hemisferi sud. No obstant, petits canvis en la meteorologia de la regió durant aquest mes podrien afectar a la taxa d'esgotament de l'ozó i la grandària d'aquest "forat".

Font: NASA