Un segon més per a l'any 2008

L'últim minut de 2008 tindrà 61 segons. L'objectiu és corregir una petita anomalia existent entre els rellotges atòmics i el temps astronòmic basat en l'eix de rotació de la Terra. Es tracta d'una pràctica habitual per a realitzar aquests ajustaments. No obstant, segons informa la revista “New Scientist”, la Unió Internacional de Telecomunicacions (ITU) ha llançat una idea que duria a la coneguda com a hora GMT (Greenwich Mean Time) a perdre la seva condició com a àrea del planeta en la qual l'hora local és l'hora universal a partir de la qual cal ajustar els rellotges.

La proposta suposaria substituir aquests segons extra per una hora addicional cada 600 anys. Com a conseqüència, durant segles, l'àrea universal del temps aniria desplaçant-se gradualment a l'est de Greenwich i arribaria a París.

A més, el plantejament significaria també que, per primera vegada, l'hora oficial no es vincularia a la rotació de la Terra. En lloc dels segons, minuts i hores estipulats a partir del temps que triga el planeta en donar una volta, les mesures es fixarien únicament sobre la base de les oscil·lacions dels àtoms.

L'origen del debat procedeix de les nombroses formes d'amidar i mantenir el temps, ja que fins a 1972 la referència era l'hora solar determinada per l'observatori londinenc de Greenwich, de manera que l'Hora Universal, o UT1, es va convertir en una versió moderna del GMT, calculada a partir de la divisió de la rotació de la Terra en 86.400 segons.

No obstant, la velocitat d'aquest procés s'ha anat reduint poc a poc i, per això, a partir de 1972 es va promoure un nou estàndard basat en la més notable precisió dels rellotges atòmics. Així, el Temps Atòmic Internacional (TAI), que es gestiona a l'Oficina Internacional de Pesos i Mesures de París, defineix un segon com 9.192.631.770 oscil·lacions d'un àtom Caesium 133, un nivell invariable empleat com a base per al UTC i pel qual s'estableixen les hores dels rellotges.

Des de llavors, s'han afegit segons extres en diverses ocasions, com els 10 introduïts el 1972 o els 23 segons al final de 2005, si bé aquestes decisions han provocat la controvèrsia entre la comunitat científica, que considera que crea confusió i pot arribar a provocar la fi de determinats sistemes de "software".

Font: A partir d'una crònica d'Europa Press.