Per què suren els núvols si contenen tanta aigua en el seu interior?

9 de maig de 2007

Els núvols es componen sobretot de petites gotes d'aigua i, si fa prou fred, de cristalls de gel. La immensa majoria dels núvols conté gotetes i/o cristalls massa petits com per a tenir una velocitat de caiguda apreciable. Per tant, les partícules continuen surant amb l'aire circumdant.

La velocitat de caiguda de qualsevol objecte depèn de la seva massa i àrea superficial. Quan una goteta d'aigua minúscula creix, la massa adquireix major importància que la forma, i la goteta cau més ràpid. Fins i tot les gotes més grans, amb un radi aproximat d’unes 100 micres, posseeïxen una velocitat de caiguda de tan sols 27 centímetres per segon. I els cristalls de gel, amb les seves formes més irregulars, tenen una velocitat de caiguda bastant menor.

Altra manera d'il·lustrar la lleugeresa de les masses nuvoloses consisteix a comparar la massa total d'un núvol amb la massa de l'aire en el qual es troba immersa. Imaginem un núvol petit típic, a una altura de 3000 metres, que abasti un quilòmetre cúbic i porti una quantitat d'aigua líquida d'un gram per metre cúbic. La massa total de les partícules nuvoloses ascendeix al voltant d'un milió de quilograms. Però la massa total de l'aire situat en aquest mateix quilòmetre cúbic ronda els 1000 milions de quilograms (1000 vegades més que el líquid!).

Per tant, encara que els núvols normals alberguin molta quantitat d'aigua, aquesta es troba dispersa per una extensió de quilòmetres en forma de gotes o cristalls diminuts, tan petits que la gravetat exerceix sobre ells un efecte menyspreable. Per això, vistes des de la nostra posició privilegiada en el sòl, els núvols semblen surar en el cel.

Traducció al català d'un fragment del llibre d'articles titulat "Scientific American: Cuestiones curiosas de ciencia".

  © Blogger templates Newspaper by Ourblogtemplates.com 2008

Back to TOP