El calorós juliol del 2006 a Catalunya

3 d’agost de 2006

L’estiu avança i acabem de deixar enrera el mes de juliol. Sense dubte, una de les frases més escoltades al llarg de les últimes setmanes ha estat: “Quina calor que fa!!!”. I en efecte, aquest mes de juliol ha estat calorós, tal com ens indiquen els registres de molts observatoris meteorològics repartits per tota la geografia catalana.

La intensa calor ha estat notícia en molts mitjans de comunicació, i inclús, portada de molts diaris de la premsa escrita. A moltes persones els ha vingut el record d’aquell tòrrid i asfixiant estiu del 2003. En aquella ocasió, bona part del centre i sud del continent europeu va viure, al llarg de gairebé dos mesos i mig, un seguit d’onades de calor mai vistes durant les darreres dècades.

Milers de persones van morir, víctimes dels cops de calor o per l’agreujament de malaties respiratòries o cardiovasculars, fruit de les altes temperatures. França va ser un dels països més afectats, amb més de 15.000 morts. Enguany, 12 persones ja han perdut la vida a tota Espanya a causa de la calor.

Per altra banda, s’ha pogut constatar la tendència a l’alça en la despesa enegèrtica que s’està produint durant els darrers estius. El passat dimecres dia 26, Catalunya va registrar el cinquè rècord consecutiu de consum elèctric d’aquest estiu. Es va arribar a una punta de potència màxima de 8.505 megawatts, un 7,1% més que l’any passat. A més a més, per segon cop en dues setmanes es va superar el consum elèctric dels mesos d’hivern. Aquesta situació ha estat deguda a les altes temperaures i a l’ús massiu dels aires condicionats. Cada cop vivim en una atmosfera més “artificial”, que en molts casos no és saludable, ni per les persones ni per al medi ambient, ja que energèticament és insostenible i accentua l’escalfament global del planeta.

Segons les dades recollides pels observatoris, aquest mes de juliol ha estat un dels més calorosos de les últimes dècades a Catalunya. Si bé no s'ha registrat cap rècord, la persistència de les temperatures altes, tant de dia com de nit, és el que l'ha convertit en un juliol dels més calurosos. A la costa, cada dia s'ha superat la mitjana climàtica, i a l'interior ho ha fet en un 90% dels casos. Les que també s'han enfilat han estat les mínimes, que ens han donat un bon nombre de nits qualificades de tropicals. Són les nits amb temperatures iguals o superiors a vint graus, i l'exemple de l'observatori de l'Estartit és clar en el registre dels juliols: de menys de deu dies als anys 70, el nombre de nits tòrrides ha anat pujant progressivament cada dècada, fins a una mitjana de gairebé 20 des del 2000 fins ara, però és que, només al 2006, n'ha fet 31 de les 31 nits possibles.

Diverses localitats catalanes han viscut el mes de juliol més càlid de la seva sèrie de registres. Per exemple, la mateixa població de l’Estartit (Baix Empordà), amb registres des de l’any 1971, ha assolit una temperatura mitjana de 26,0ºC, tres graus per sobre de la mitjana. A Sobrestany (Baix Empordà), la mitjana d’aquest més de juliol, de 27,4ºC, ha superat en 3,9ºC la mitjana de la sèrie. A la ciutat de Girona (Gironès), aquest també ha estat més de juliol més càlid de tots, amb 28,1ºC. Però com que el nostre país és molt divers i complexe, tant a nivell orogràfc com climàtic, hi ha zones on aquest juliol no ha tingut res d’excepcional. És el cas de Barruera, a l’Alta Ribagorça, on la mitjana de temperatura del darrer mes ocupa la desena posició de la sèrie iniciada l’any 1950.

En el nostre clima, la calor estiuenca acostuma a anar acompanyada d’una notable disminució de la precipitacions, i en molts casos, de sequera. A Catalunya, des del mes de gener, estem vivint un llarg i cada cop més greu període de sequera. Això ho demostra una dada com aquesta: a l’observatori de Terrassa-Sabadell, des de l’1 de febrer fins al 31 de juliol, només s’han recollit 63 mm. Mai, en 110 anys, s’havia recollit una quantitat tan minsa durant mig any. En alguns punts de la meitat sud, tant de l’interior com de la costa, la precipitació ha estat nul:la. No és un fet estrany, ja que els mesos de juliol i febrer són els més secs en molts punts del litoral. Però aquest valor encara agreuja més la sequera existent, justament a l’época de major risc d’incendis forestals. En canvi, a Ulldeter (Ripollès), típic “niu de tempestes” del Pirineu oriental, s’ha recollit durant el juliol un total de 206 mm. Una vegada més queda ben palesa la variabilitat del nostre clima.

El mes d’agost ha començat amb una disminució d’aquesta calor tan intensa. No obstant, les temperatures altes i la xafogor s’han mantingut ben presents a bona part del país. A partir de demà divendres, dia 4, és prevista l’arribada d’una massa d’aire més fresc, que comportarà una baixada més marcada de les temperatures i un descens del grau d’humitat ambiental. S’establirà un fluxe de vents del nord sobre el mediterrani oriental que podria persistir fins ben entrada la pròxima setmana. Sembla que per fi respirarem millor. I inclús no es descarten algunes tempestes, localment d’una certa intensitat en punts de la costa central catalana, que també podrien arribar fins al nord de l’arxipèlag balear.

  © Blogger templates Newspaper by Ourblogtemplates.com 2008

Back to TOP