2 de febrer de 1956

Avui dijous s'han complert 50 anys de l'onada de fred més intensa que va afectar a Catalunya durant el passat segle XX, i molt probablement, des de que es prenen dades en observatoris meteorològics. Destaquen els -32ºC assolits a l'Estany Gento, que fins ara és la temperatura més baixa registrada en territori peninsular. Altres temperatures mínimes van ser:

-26ºC al Port de la Bonaigua
-24ºC a Núria
-22ºC a La Molina
-20ºC a Vielha
-17ºC a Manresa
-16ºC a Puigcerdà
-15ºC a Olot
-15ºC a Breda
-14ºC a Terrassa
-11ºC a Girona
-10ºC a Begur
-9ºC a Figueres
-7ºC a Mataró
-7ºC a Barcelona

Temperatures sota zero a totes les comarques. En total es van produir tres invasions d'aire fred, totes elles d'origen siberià. Aquest fred, tan extraordinari en aquestes latituds, va provocar molts problemes i greus conseqüències, en general, a tota la societat. En el mapa de temepratures a 850 hPa del dia 11 de febrer es pot observar com la isoterma de -15ºC arribava gairebé fins a Alacant.

L'any passat vam viure un hivern bastant dur, amb temperatures molt baixes fruit de diverses onades d'aire fred, també d'origen siberià. Però ni molt menys amb temperatures d'aquesta magnitud. Què passaria si es repetís una situació idèntica a la del 1956? Tot i viure amb una millor qualitat de vida, gràcies en part al desenvolupament tecnològic, seria capaç el nostre sistema de resistir durant diverses setmanes un fred tan extrem? Penso que hi hauria molts problemes. Per començar, el sistema energètic quedaria col·lapsat amb rapidesa, sense poder afrontar la gran demanda d'energia que es produiria.