Primavera 2011

Avui dilluns, a les 0:21 hora oficial peninsular, ha començat la primavera astronòmica a l’hemisferi nord. Aquesta nova estació durarà 92 dies i 18 hores. El diumenge 27 de març tindrà lloc el canvi d’hora, recuperant l’horari d’estiu. Quatre setmanes més tard, el 24 d'abril, serà Diumenge de Pàsqua. L’estiu s’iniciarà el 21 de juny de 2011.

El canvi de les estacions bé donat, per conveni, per aquells instants en que la Terra es troba en unes determinades posicions en la seva òrbita al voltant del Sol. En el cas de la primavera, es dóna el dia en que la duració del dia i la nit pràcticament coincideixen. Té lloc l’anomenat equinocci.

Aquesta és l’època de l’any en que la longitud del dia s’allarga més ràpidament. A les nostres latituds, el Sol surt pels matins gairebé dos minuts abans que el dia anterior i per la tarda, es pon un minut més tard. En definitiva, en aquests dies, el temps en que el Sol està per damunt de l’horitzó augmenta qüasi tres minuts cada dia.

Al llarg d'aquesta estació hi haurà dos eclipsis. El dia 1 de juny es produirà un eclipsi parcial de Sol, que serà visible a l’est d’Àsia i en els extrems més septentrionals d’Amèrica del Nord i Europa. Dues setmanes més tard, el 15 de juny, hi haurà un eclipsi total de Lluna, que serà completament visible des de la costa mediterrània i les illes Balears. A la resta del territori peninsular i les illes Canàries també podran veure l’eclipsi total, tot i que es perdran el seu inici. Al voltant del dia 5 de maig tindrà lloc el màxim de la pluja de meteors de les Eta Aquàrides, la més significativa d’aquesta època de l’any.

A nivell meteorològic, encetem la primavera després d'haver viscut un hivern amb algunes irrupcions d'aire fred, procedents del nord i l'interior del continent europeu, i amb unes precipitacions que fins el passat dissabte 12 de març havien estat minses. Aquesta situació de "sequera", iniciada a mitjans de la tardor, va finalitzar amb el pas d'un parell de pertorbacions per la mediterrània occidental. Les precipitacions van ser generals i molt abundants, acumulant-se també un bon gruix de neu a les muntanyes del nord del país. Els rius han revifat i baixen ben cabalosos, fent augmentar el volum d'aigua dels embassaments. A hores d'ara, els pantans de les conques internes catalanes es troben al 94% de la seva capacitat màxima, molt per sobre del 75% d'ara fa un any. El desgel la neu, que es produirà al llarg dels propers mesos, acabarà de garantir la reserva d'aigua per a una bona temporada.

Poc a poc, la natura es comença a despertar. Alguns arbres fruiters ja comencen a florir. Les espècies animals que han estat aquests darrers mesos hivernant reprendran la seva activitat, i d'altres espècies arribaran a casa nostra després d'un llarg viatge migratori. Les previsions estacionals, no gaire fiables, indiquen que aquesta serà una primavera amb unes precipitacions i unes temperatures al voltant de la mitjana. Tan sols la zona del nord de Catalunya podria experimentar unes precipitacions lleugerament superiors a la mitjana que, a la vegada, comportarien uns valors tèrmics una mica més baixos del que caldria esperar en aquesta època de l'any.

Font: Elaboració pròpia, amb dades astronòmiques procedents del Observatorio Astronómico Nacional (IGN, Fomento).